UE SANTS "VIURE LLUITANT"
Data: 13/02/2019
Font: Otru Avientu
Autor:
Text:
UE SANTS "VIURE LLUITANT"
Quarta entrega de Fons Nord.
Quan parlem de futbol modest i d'equips històrics un dels equips que millor ho representa és la Unió Esportiva Sants, club fundat l'any 1922 i que des de llavors ha voltat per tot Barcelona fins a arribar al 2019 on encara segueixen lluitant per poder jugar al barri de Sants.
Vam sortir de casa i sabíem que seria un bon reportatge, no només per la història que hi ha darrere del Sants ni tampoc per la bona ratxa de l'equip en aquesta segona volta. Sabíem que era diferent en el moment en el qual els mateixos aficionats del Sants, els Resakes, ens conviden a esmorzar amb ells, ens obren les portes de casa seva.
Al voltant de les deu del matí arribàvem a l'Energia i les primeres impressions ens feien pensar que el camp de l'Energia desgraciadament no és un camp per jugar la Tercera Divisió nacional. Ja començàvem a entendre el perquè de la lluita de la UE Sants per recuperar La Magoria.
El camp de l'Energia és un camp de barri, rodejat de blocs de pisos on els vestuaris, banys i bar són uns barracons. On la grada és una grada plegable de molt reduïda capacitat, i al costat de la grada una petita bastida per la televisió. També ens va sorprendre veure que el marcador no és electrònic, o que no hi ha ni tan sols quelcom que marqui els minuts de partit. Futbol de barri en estat pur.
En el bar del camp ens esperaven els Resakes per fer amb ells la prèvia. Les prèvies són molt importants pels aficionats, és on es construeixen els vincles que fan de les grades noves famílies, on tots els problemes de la setmana marxen, i on un mateix realment respira la passió i l'amor per uns colors. Ens van fer sentir com un més de la família que suposa els Resakes i la UE Sants.
Començava el partit al camp de l'Energia amb els Resakes petant pots de fum i animant la sortida dels seus jugadors com ho porten fen des de 1991, any rere any, deixant-se la veu pel club del seu barri, que el porten ben dins del cor.
I és que, la Unió Esportiva Sants és un club que es mou amb el cor, és complicat poder escriure quasi 100 anys d'història amb tanta adversitat i tanta lluita. Aquesta lluita ha marcat la identitat del club, fins a tal punt que es veu reflectit en el camp i en el mateix joc de l'equip. Un equip intens, que lluita cada pilota i que fins al últim minut ho donen tot per la victòria. Sincerament es respira passió en el conjunt dirigit per Tito Lossio.
Aquest sentiment de pertinença i d'estima ho representa perfectament la Montserrat Dot, presidenta del club i amb qui vam tenir el plaer de conversar a la mitja part. Montserrat representa els valors del Sants, un club que aposta pel futbol base, amb més de 450 jugadors en l'etapa formativa. Representa tant ella com la junta, l'esperit de lluita del conjunt verd-i-blanc, un esperit de lluita que els ha portat a estar movent cel i terra per aconseguir tenir unes instal·lacions al nivell i categoria del club.
LA LLUITA PER LA MAGORIA.
De fa uns anys ençà la UE Sants està lluitant per recuperar La Magoria, la que hauria de ser la seva casa. La Montserrat ens explicava que finalment han pogut aconseguir la paraula i el compromís de la regidoria d'esports per dur a terme la remodelació d'aquest estadi.
La lluita per aquestes instal·lacions no ha sigut fàcil. Moltes reunions, molt remar a contracorrent, però finalment sembla que el projecte veu la llum al final del túnel. Si tot segueix el camí previst, s'elaborarà un concurs públic obert a projectes dels arquitectes. Dins d'aquests projectes la UE Sants presentarà un projecte propi.
El projecte de la UE Sants vol construir un entorn esportiu del segle XXI com ens va afirmar la Montserrat, un projecte de La Magoria vinculat al barri, dur el club al poble, tornar a la UE Sants a la gent.
Mentre acabàvem de conversar amb la presidenta, Montserrat Dot, començava la segona part amb un 0-0 en el marcador. La UE Sants dominava el partit, els Resakes seguien animant. Teníem clar que hauria d'arribar el gol si o si, i va arribar.
Minut 88, en Sumarroca entra en l'àrea, encara i penal. Un penal dubtós però que compensava els altres dos no xiulats en anteriors jugades. Va agafar la pilota en Gaudioso, davant d'ell, a onze metres la glòria. Al nostre cap se'ns va aparèixer una frase del gran entrenador del Liverpool Bill Shankly: "El futbol no és una qüestió de vida o mort, és molt més que això"
Gaudioso agafa carrera, xuta, silenci?. i gol. I quanta raó tenia Bill Shankly, a l'Energia es va cantar el gol com si fos la victòria en una final. Potser, una petita final sí que ho era, aquest gol donava la victòria a un Sants que s'allunya del descens. La UE Sants pot seguir respirant i afluixar-se la soga.
El partit acabava i els Resakes entregaven el primer Gat d'Or a en Sumarroca com a millor jugador del partit. Els jugadors, l'afició, membres del club i el cos tècnic celebraven junts al mig del camp aquesta victòria. Perquè ells saben el que és patir, saben el que és lluitar i el que és avançar amb el vent en contra. La victòria en el terreny de joc és la victòria per tothom. Cada nova temporada és una nova victòria per un club forçat a l'exili permanent. Esperem que, com ens ho va expressar Montserrat, l'any 2022 el Sants pugui celebrar el centenari en La Magoria i com a mínim a Tercera Divisió.
El partit UE Sants vs Pobla Mafumet finalitzava i just després començava el match del que semblava un infantil del Sants, qui sap, potser el dia de demà aquests nens jugaran en La Magoria i podran seguir escrivint la història d'un dels clubs més importants de Barcelona.
Font: Otru Avientu
Autor:
Text:
UE SANTS "VIURE LLUITANT"
Quarta entrega de Fons Nord.
Quan parlem de futbol modest i d'equips històrics un dels equips que millor ho representa és la Unió Esportiva Sants, club fundat l'any 1922 i que des de llavors ha voltat per tot Barcelona fins a arribar al 2019 on encara segueixen lluitant per poder jugar al barri de Sants.
Vam sortir de casa i sabíem que seria un bon reportatge, no només per la història que hi ha darrere del Sants ni tampoc per la bona ratxa de l'equip en aquesta segona volta. Sabíem que era diferent en el moment en el qual els mateixos aficionats del Sants, els Resakes, ens conviden a esmorzar amb ells, ens obren les portes de casa seva.
Al voltant de les deu del matí arribàvem a l'Energia i les primeres impressions ens feien pensar que el camp de l'Energia desgraciadament no és un camp per jugar la Tercera Divisió nacional. Ja començàvem a entendre el perquè de la lluita de la UE Sants per recuperar La Magoria.
El camp de l'Energia és un camp de barri, rodejat de blocs de pisos on els vestuaris, banys i bar són uns barracons. On la grada és una grada plegable de molt reduïda capacitat, i al costat de la grada una petita bastida per la televisió. També ens va sorprendre veure que el marcador no és electrònic, o que no hi ha ni tan sols quelcom que marqui els minuts de partit. Futbol de barri en estat pur.
En el bar del camp ens esperaven els Resakes per fer amb ells la prèvia. Les prèvies són molt importants pels aficionats, és on es construeixen els vincles que fan de les grades noves famílies, on tots els problemes de la setmana marxen, i on un mateix realment respira la passió i l'amor per uns colors. Ens van fer sentir com un més de la família que suposa els Resakes i la UE Sants.
Començava el partit al camp de l'Energia amb els Resakes petant pots de fum i animant la sortida dels seus jugadors com ho porten fen des de 1991, any rere any, deixant-se la veu pel club del seu barri, que el porten ben dins del cor.
I és que, la Unió Esportiva Sants és un club que es mou amb el cor, és complicat poder escriure quasi 100 anys d'història amb tanta adversitat i tanta lluita. Aquesta lluita ha marcat la identitat del club, fins a tal punt que es veu reflectit en el camp i en el mateix joc de l'equip. Un equip intens, que lluita cada pilota i que fins al últim minut ho donen tot per la victòria. Sincerament es respira passió en el conjunt dirigit per Tito Lossio.
Aquest sentiment de pertinença i d'estima ho representa perfectament la Montserrat Dot, presidenta del club i amb qui vam tenir el plaer de conversar a la mitja part. Montserrat representa els valors del Sants, un club que aposta pel futbol base, amb més de 450 jugadors en l'etapa formativa. Representa tant ella com la junta, l'esperit de lluita del conjunt verd-i-blanc, un esperit de lluita que els ha portat a estar movent cel i terra per aconseguir tenir unes instal·lacions al nivell i categoria del club.
LA LLUITA PER LA MAGORIA.
De fa uns anys ençà la UE Sants està lluitant per recuperar La Magoria, la que hauria de ser la seva casa. La Montserrat ens explicava que finalment han pogut aconseguir la paraula i el compromís de la regidoria d'esports per dur a terme la remodelació d'aquest estadi.
La lluita per aquestes instal·lacions no ha sigut fàcil. Moltes reunions, molt remar a contracorrent, però finalment sembla que el projecte veu la llum al final del túnel. Si tot segueix el camí previst, s'elaborarà un concurs públic obert a projectes dels arquitectes. Dins d'aquests projectes la UE Sants presentarà un projecte propi.
El projecte de la UE Sants vol construir un entorn esportiu del segle XXI com ens va afirmar la Montserrat, un projecte de La Magoria vinculat al barri, dur el club al poble, tornar a la UE Sants a la gent.
Mentre acabàvem de conversar amb la presidenta, Montserrat Dot, començava la segona part amb un 0-0 en el marcador. La UE Sants dominava el partit, els Resakes seguien animant. Teníem clar que hauria d'arribar el gol si o si, i va arribar.
Minut 88, en Sumarroca entra en l'àrea, encara i penal. Un penal dubtós però que compensava els altres dos no xiulats en anteriors jugades. Va agafar la pilota en Gaudioso, davant d'ell, a onze metres la glòria. Al nostre cap se'ns va aparèixer una frase del gran entrenador del Liverpool Bill Shankly: "El futbol no és una qüestió de vida o mort, és molt més que això"
Gaudioso agafa carrera, xuta, silenci?. i gol. I quanta raó tenia Bill Shankly, a l'Energia es va cantar el gol com si fos la victòria en una final. Potser, una petita final sí que ho era, aquest gol donava la victòria a un Sants que s'allunya del descens. La UE Sants pot seguir respirant i afluixar-se la soga.
El partit acabava i els Resakes entregaven el primer Gat d'Or a en Sumarroca com a millor jugador del partit. Els jugadors, l'afició, membres del club i el cos tècnic celebraven junts al mig del camp aquesta victòria. Perquè ells saben el que és patir, saben el que és lluitar i el que és avançar amb el vent en contra. La victòria en el terreny de joc és la victòria per tothom. Cada nova temporada és una nova victòria per un club forçat a l'exili permanent. Esperem que, com ens ho va expressar Montserrat, l'any 2022 el Sants pugui celebrar el centenari en La Magoria i com a mínim a Tercera Divisió.
El partit UE Sants vs Pobla Mafumet finalitzava i just després començava el match del que semblava un infantil del Sants, qui sap, potser el dia de demà aquests nens jugaran en La Magoria i podran seguir escrivint la història d'un dels clubs més importants de Barcelona.