EL SANTS CAU A LLORET
Data: 11/11/2014
Font: (enllaç trencat)
Autor:
Text:
EL SANTS CAU A LLORET
Els de Tito Lossio perden 4-1 davant el Lloret i encaixen la tercera derrota de la temporada
El "Matagegants" esperava al Sants. Es trobaven dos equips en dinàmiques diferents. Un Lloret que havia sumat 10 dels darrers 12 punts en joc i un Sants que en l'anterior jornada s'havia vist superat pel Vic per un contundent 1-5. Els de Tito Lossio confiaven en sumar fora de casa després de veure com s'escapaven els primers tres punts de l'Energia. L'expulsió de Guillem Hernández al 28' posaria molt coll amunt el partit per un Sants que acabaria perdent 4-1.
Gol, expulsió i empat
Tito Lossio tornava a apostar per tres jugadors al davant -Sumarroca, Samu i Navarro- i el Lloret sortia amb quatre homes al mig del camp, "Peti" a la mitja-punta i Rubén Martínez "Peke" en punta. Els primers minuts serien de tanteig i poc a poc els de Edu Urdiales començarien a tenir alguna oportunitat gràcies a les curses per la banda dreta d'Agi Dambelley i Jordi Valls i a algunes imprecisions del Sants en defensa. Al minut 8 de partit, els selvatans recuperarien una pilota a zona de ¾ i Peke aprofitaria el regal per col·locar l'1 a 0. El Sants es veia de nou per sota en el marcador abans del primer quart d'hora de partit. Després del gol, però, començaria a imposar-se la igualtat i tots dos equips es repartirien possessió i ocasions. Al 28', però, en una acció de contracop del Lloret, Guillem aturaria la cursa d'Agi amb falta i veuria una segona groga que deixaria al Sants amb un menys. Quedaven disset minuts del primer temps per jugar-se i tota la segona meitat i els de Tito Lossio es veurien condemnats a fer-ho amb només 10 jugadors. Obligats també pel resultat, l'expulsió, lluny d'enfonsar els de Lossio faria que, amb el pas dels minuts, l'equip fes un pas endavant i comencés a pressionar més amunt, a robar pilotes en zones de perill i a generar alguna oportunitat amb més encert i perill. Al 34', en una jugada per la dreta, la defensa local faria penal sobre Cristian Fabregat i el col·legiat marcaria el punt de penal. Era l'oportunitat d'or del Sants per empatar el partit i Sergio Navarro no fallaria des dels onze metres. Restaven poc més de deu minuts pel final de la primera meitat i serien els millors del partit del Sants. Es notava que, després de l'empat, l'equip tornava a moure's pel camp amb confiança i sentint-se viu i tindria fins i tot dues accions de Navarro per fer el segon. Arribaria, però, el final del primer temps i amb ell moririen gairebé totes les opcions del Sants d'emportar-se premi de Lloret.
El segon gol mata el partit
En el darrer quart d'hora de la primera meitat, arrel de l'expulsió i de l'empat dels de Tito Lossio, es va veure un partit més obert, amb un Lloret més descol·locat i amb menys capacitat de controlar el partit i un Sants més còmode i sencer sobre la gespa. Però, només començar la segona ja es va intuir que els locals tornarien a ser els de l'inici del partit. Ja no cometrien errades en defensa, no perdrien pilotes tontes a zona de ¾ i es farien amb el domini del joc. El Sants aguantaria 22 minuts, al 67', Bader, en cursa per l'esquerra encararia Carlos i faria un xut tan potent que se li escaparia al porter. Era el 2-1 i seria un cop duríssim pel Sants. De fet, el partit gairebé moriria allà perquè els de Tito Lossio, tot i els canvis, es vindrien a baix. Entrarien Felip, Freixi i Arbulu, que es sumarien al ja fet a la mitja part d'Espi per Marc Franco però, tot i així, el desgast físic es faria evident. Des de la banqueta i sobre la gespa, l'equip malgrat jugar amb un menys, intentaria treure forces per buscar l'empat però el Lloret aprofitaria les contres per fer encara més mal. Al 73', una centrada des de la dreta seria rematada magistralment per un Peti gairebé sol dins l'àrea. 10 minuts més tard, de nou des de la mateixa banda, arribaria una centrada que ara aprofitaria el jove Narcís Caballero per col·locar el definitiu 4-1.
A Lloret, l'equip rival va començar millor, després es van equilibrar les forces i finalment, a la segona meitat, els locals van superar uns verd-i-blancs cansats, inexistents en atac, imprecisos i tocats després del 2-1. A nivell de joc, no es va veure tanta diferència sobre la gespa, sinó dos equips bastant igualats. Mai sabrem, però, que hauria passat si fins el 90' hagués estat una lluita d'11 contra 11. Al final del partit, el tècnic va confessar que s'hauran de fer alguns canvis per tal d'ajustar alguns problemes que ha tingut l'equip en els darrers compromisos
En dues jornades el Sants ha rebut 9 gols, mentre que en els primers vuit partits només n'havia encaixat 4. Potser és anecdòtic, potser és fruit de les dinàmiques de partit, o potser d'un equip que mai es dona per vençut i que quan rep un gol, lluny de tancar-se, intenta sempre, passi el que passi, seguir mirant a la porteria contraria. Tot i les dues derrotes consecutives el Sants es manté a la part mitja de la taula, tancarà la jornada 10 com a desè amb 15 punts.
La propera jornada visitarà l'Energia un dels equips més en forma de la categoria, el Granollers, el líder.
Font: (enllaç trencat)
Autor:
Text:
EL SANTS CAU A LLORET
Els de Tito Lossio perden 4-1 davant el Lloret i encaixen la tercera derrota de la temporada
El "Matagegants" esperava al Sants. Es trobaven dos equips en dinàmiques diferents. Un Lloret que havia sumat 10 dels darrers 12 punts en joc i un Sants que en l'anterior jornada s'havia vist superat pel Vic per un contundent 1-5. Els de Tito Lossio confiaven en sumar fora de casa després de veure com s'escapaven els primers tres punts de l'Energia. L'expulsió de Guillem Hernández al 28' posaria molt coll amunt el partit per un Sants que acabaria perdent 4-1.
Gol, expulsió i empat
Tito Lossio tornava a apostar per tres jugadors al davant -Sumarroca, Samu i Navarro- i el Lloret sortia amb quatre homes al mig del camp, "Peti" a la mitja-punta i Rubén Martínez "Peke" en punta. Els primers minuts serien de tanteig i poc a poc els de Edu Urdiales començarien a tenir alguna oportunitat gràcies a les curses per la banda dreta d'Agi Dambelley i Jordi Valls i a algunes imprecisions del Sants en defensa. Al minut 8 de partit, els selvatans recuperarien una pilota a zona de ¾ i Peke aprofitaria el regal per col·locar l'1 a 0. El Sants es veia de nou per sota en el marcador abans del primer quart d'hora de partit. Després del gol, però, començaria a imposar-se la igualtat i tots dos equips es repartirien possessió i ocasions. Al 28', però, en una acció de contracop del Lloret, Guillem aturaria la cursa d'Agi amb falta i veuria una segona groga que deixaria al Sants amb un menys. Quedaven disset minuts del primer temps per jugar-se i tota la segona meitat i els de Tito Lossio es veurien condemnats a fer-ho amb només 10 jugadors. Obligats també pel resultat, l'expulsió, lluny d'enfonsar els de Lossio faria que, amb el pas dels minuts, l'equip fes un pas endavant i comencés a pressionar més amunt, a robar pilotes en zones de perill i a generar alguna oportunitat amb més encert i perill. Al 34', en una jugada per la dreta, la defensa local faria penal sobre Cristian Fabregat i el col·legiat marcaria el punt de penal. Era l'oportunitat d'or del Sants per empatar el partit i Sergio Navarro no fallaria des dels onze metres. Restaven poc més de deu minuts pel final de la primera meitat i serien els millors del partit del Sants. Es notava que, després de l'empat, l'equip tornava a moure's pel camp amb confiança i sentint-se viu i tindria fins i tot dues accions de Navarro per fer el segon. Arribaria, però, el final del primer temps i amb ell moririen gairebé totes les opcions del Sants d'emportar-se premi de Lloret.
El segon gol mata el partit
En el darrer quart d'hora de la primera meitat, arrel de l'expulsió i de l'empat dels de Tito Lossio, es va veure un partit més obert, amb un Lloret més descol·locat i amb menys capacitat de controlar el partit i un Sants més còmode i sencer sobre la gespa. Però, només començar la segona ja es va intuir que els locals tornarien a ser els de l'inici del partit. Ja no cometrien errades en defensa, no perdrien pilotes tontes a zona de ¾ i es farien amb el domini del joc. El Sants aguantaria 22 minuts, al 67', Bader, en cursa per l'esquerra encararia Carlos i faria un xut tan potent que se li escaparia al porter. Era el 2-1 i seria un cop duríssim pel Sants. De fet, el partit gairebé moriria allà perquè els de Tito Lossio, tot i els canvis, es vindrien a baix. Entrarien Felip, Freixi i Arbulu, que es sumarien al ja fet a la mitja part d'Espi per Marc Franco però, tot i així, el desgast físic es faria evident. Des de la banqueta i sobre la gespa, l'equip malgrat jugar amb un menys, intentaria treure forces per buscar l'empat però el Lloret aprofitaria les contres per fer encara més mal. Al 73', una centrada des de la dreta seria rematada magistralment per un Peti gairebé sol dins l'àrea. 10 minuts més tard, de nou des de la mateixa banda, arribaria una centrada que ara aprofitaria el jove Narcís Caballero per col·locar el definitiu 4-1.
A Lloret, l'equip rival va començar millor, després es van equilibrar les forces i finalment, a la segona meitat, els locals van superar uns verd-i-blancs cansats, inexistents en atac, imprecisos i tocats després del 2-1. A nivell de joc, no es va veure tanta diferència sobre la gespa, sinó dos equips bastant igualats. Mai sabrem, però, que hauria passat si fins el 90' hagués estat una lluita d'11 contra 11. Al final del partit, el tècnic va confessar que s'hauran de fer alguns canvis per tal d'ajustar alguns problemes que ha tingut l'equip en els darrers compromisos
En dues jornades el Sants ha rebut 9 gols, mentre que en els primers vuit partits només n'havia encaixat 4. Potser és anecdòtic, potser és fruit de les dinàmiques de partit, o potser d'un equip que mai es dona per vençut i que quan rep un gol, lluny de tancar-se, intenta sempre, passi el que passi, seguir mirant a la porteria contraria. Tot i les dues derrotes consecutives el Sants es manté a la part mitja de la taula, tancarà la jornada 10 com a desè amb 15 punts.
La propera jornada visitarà l'Energia un dels equips més en forma de la categoria, el Granollers, el líder.