La crònica de l'Albert Postils
Data: 13/12/2022
Font: (enllaç trencat)
Autor: Albert Postils
Text:
La crònica de l'Albert Postils
13 Desembre, 2022 Cròniques, General, Primer Equip
El Sants més camaleònic creix fora de casa (0-0)
El conjunt blanc-i-verd cada vegada se sent més còmode fora de casa. Després d'estrenar l'apartat de victòries a domicili contra la Grama, els santsencs han deixat la porteria a zero fora de casa per primera vegada en tota la temporada. Amb una gran versió amb pilota al primer temps i amb més desequilibri a la segona meitat, els de Borja López han esgarrapat un empat contra la Pobla de Mafumet per allargar l'invicte i escapar de la zona de descens set jornades després.
El Sants va ser un mutant al Municipal de La Pobla de Mafumet. Acostumat a sobreviure sense l'aixopluc de la pilota i a esprémer el desplaçament en llarg per buscar la segona jugada, l'equip blanc-i-verd va expressar la seva versió més associativa per acabar signant el seu millor partit fora de casa. Sense la recompensa del resultat (0-0), però descobrint-se com el més hàbil dels sastres: fent un vestit a mida per cada partit. Amb Rayo com a salvador en el primer temps, el segon acte va ser un homenatge al vertigen i a la diversió, amb un Sants que va acariciar el gol en un vals de Cuatrecases i en una vaselina preciosista de Franco.
Fer de foraster ja no és un turment per al Sants. Si al camp de la Grama es va produir l'alliberació, al de la Pobla de Mafumet es va oficiar la confirmació. I aquesta va néixer del dibuix amb el que va sorprendre Borja López, que va introduir fins a cinc canvis respecte al duel contra el Tona.
Dues de les novetats, Dani Jodar i Rayo, farien de la defensa un art. A la medul·lar, el trident format per Cadena, Gabaldón i Cadena es va comportar per moments amb la mecànica d'un rellotge. Els únics interrogants van planar a la davantera, amb la convivència d'Hicham, en punta, i Franco, disfressat de fals extrem.
Fos pel sistema, fos per la naturalesa del rival o fos per tot a la vegada, els santsencs van veure en la pilota el seu millor aliat. La primera part va estar farcida de jugades construïdes des del darrere i alimentades amb combinacions en curt. El domini va ser altern, és cert, però quan li va tocar manar al Sants ho va fer amb l'esfèrica com a patrimoni.
I quan li va tocar subordinar-se, es va encomanar al seu salvador. Rayo, que en cada acció defensiva s'anava fent més gran, va rescatar sota pals les dues accions més franques de la Pobla de Mafumet en el primer temps. La més extrema, un remat des de a frontal del local Joan Torrents que el central blanc-i-verd va escopir sobre la mateixa línia de gol. Però més enllà d'aquestes arribades, els santsencs van haver de lidiar amb un Nil Garrido, màxim artiller de l'equip, que rondava com una mosca empipadora: per poc que se li obrís una finestra, intentava colar-hi el seu míssil.
El Sants, que al primer acte va maldar per treure el cap en àrea contrària, va apuntar-se una petita taquicàrdia del conjunt tarragoní. En el crepuscle, Hicham Benamar va fer-se passar pel Rei Mides i va convertir un xut defectuós de Gabaldón en gol. Però abans que arranqués a celebrar-lo, l'àrbitre el va invalidar per fora de joc.
El segon temps és un terratrèmol
Alguna cosa no deuria agradar-li a Adolfo Baines, tècnic de la Pobla de Mafumet i en el seu dia artífex del somni de disputar la Champions amb l'Inter d'Escaldes andorrà, perquè a la represa fes un rentat de cara de la parcel·la ofensiva. I amb les entrades de l'antiheroi Valverde, botxí del Sants el curs passat (1-0), i de l'entremaliat Hamza, el conjunt local va accelerar les pulsacions del partit.
I també les pulsacions d'un Sants que, per primera vegada, sentia que en lloc de viure, només podia sobreviure. Aquest episodi d'agonia només el va poder interrompre Borja López, que en tindria prou amb una sola finestra de canvis per alterar la dinàmica. Passada l'hora de partit, el tècnic santsenc va igualar l'aposta del seu homòleg per redimensionar l'atac amb les entrades de Caresia i Ubón.
El canvi de peces va fer que Franco, exiliat en una banda esquerra on no va tenir l'oportunitat de fer-se valer, recuperés la seva ubicació en punta per la sortida d'Hicham. L'ex del Sant Andreu en va tenir prou amb mitja hora per tornar a enlluernar amb el seu físic enganyós: menut, però més intel·ligent que ningú per guanyar els meteorits que caiguessin del cel.
Una jugada bé podria resumir la diversió del segon temps. Franco va dibuixar una sotana impossible a Hamza i aquest, pràcticament en la jugada posterior, li va tornar el truc. I després que Franco li fes falta, ambdós futbolistes es van saludar de manera amistosa, lluint el somriure que només llueixen els qui han nascut amb un talent natural.
El partit s'hauria pogut decantar per qualsevol banda, però el Sants va temptar el desempat en dues grans jugades. La primera caldria visionar-la a càmera lenta per apreciar-ne tots els matisos, com si fos un quadre farcit de detalls. L'artista va ser Cuatrecases, que es va entregar als capricis del seu maluc per fer anar de bòlit la defensa local sense necessitat de tocar la pilota. Però el seu remat, escorat a més no poder, va fregar el pal de la porteria de César.
La segona va ser menys barroca, però l'estètica va tornar a ser innegociable. Franco, en un duel al sol amb César, va dibuixar una vaselina plàstica que va marxar lleugerament per sobre el travesser.
Sense patir en excés en el tram final malgrat la fragilitat del marcador, el Sants devia pensar que el desplaçament matiner fins a terres tarragonines havia valgut la pena. A nivell numèric, deixava la porteria a zero per primera vegada a domicili, allargava l'invicte en tres partits i sortia de la zona de descens set jornades després. I a nivell qualitatiu, el Sants va descobrir-se com un equip mal·leable. El rei de la festa de les disfresses.
Una crònica d'Albert Postils i fotos de la UE Sants
POBLA DE MAFUMET: César; Urbina, Rey (Quirós, 66'), Fer Torre, Monta; Riqui Robledo, Nil Garrido; Querol (Hamza, 46'), Dani García (Valverde, 46'), Guzmán (Lorca, 84'); i Joan Torrents (Danilo, 80').
SANTS: Castelló; Cura, Sergio Paz, Rayo, Dani Jodar; Cadena, Gabaldón, Cuatrecases; Pauner (Caresia, 63'), Hicham Benamar (Ubón, 63') i Franco.
GOLS: sense gols.
ÀRBITRE: Oriol Cartiel Arasa (Vallès Occidental). Ha amonestat al local Hamza i als visitants Hicham Benamar, Gabaldón i Cura.
Font: (enllaç trencat)
Autor: Albert Postils
Text:
La crònica de l'Albert Postils
13 Desembre, 2022 Cròniques, General, Primer Equip
El Sants més camaleònic creix fora de casa (0-0)
El conjunt blanc-i-verd cada vegada se sent més còmode fora de casa. Després d'estrenar l'apartat de victòries a domicili contra la Grama, els santsencs han deixat la porteria a zero fora de casa per primera vegada en tota la temporada. Amb una gran versió amb pilota al primer temps i amb més desequilibri a la segona meitat, els de Borja López han esgarrapat un empat contra la Pobla de Mafumet per allargar l'invicte i escapar de la zona de descens set jornades després.
El Sants va ser un mutant al Municipal de La Pobla de Mafumet. Acostumat a sobreviure sense l'aixopluc de la pilota i a esprémer el desplaçament en llarg per buscar la segona jugada, l'equip blanc-i-verd va expressar la seva versió més associativa per acabar signant el seu millor partit fora de casa. Sense la recompensa del resultat (0-0), però descobrint-se com el més hàbil dels sastres: fent un vestit a mida per cada partit. Amb Rayo com a salvador en el primer temps, el segon acte va ser un homenatge al vertigen i a la diversió, amb un Sants que va acariciar el gol en un vals de Cuatrecases i en una vaselina preciosista de Franco.
Fer de foraster ja no és un turment per al Sants. Si al camp de la Grama es va produir l'alliberació, al de la Pobla de Mafumet es va oficiar la confirmació. I aquesta va néixer del dibuix amb el que va sorprendre Borja López, que va introduir fins a cinc canvis respecte al duel contra el Tona.
Dues de les novetats, Dani Jodar i Rayo, farien de la defensa un art. A la medul·lar, el trident format per Cadena, Gabaldón i Cadena es va comportar per moments amb la mecànica d'un rellotge. Els únics interrogants van planar a la davantera, amb la convivència d'Hicham, en punta, i Franco, disfressat de fals extrem.
Fos pel sistema, fos per la naturalesa del rival o fos per tot a la vegada, els santsencs van veure en la pilota el seu millor aliat. La primera part va estar farcida de jugades construïdes des del darrere i alimentades amb combinacions en curt. El domini va ser altern, és cert, però quan li va tocar manar al Sants ho va fer amb l'esfèrica com a patrimoni.
I quan li va tocar subordinar-se, es va encomanar al seu salvador. Rayo, que en cada acció defensiva s'anava fent més gran, va rescatar sota pals les dues accions més franques de la Pobla de Mafumet en el primer temps. La més extrema, un remat des de a frontal del local Joan Torrents que el central blanc-i-verd va escopir sobre la mateixa línia de gol. Però més enllà d'aquestes arribades, els santsencs van haver de lidiar amb un Nil Garrido, màxim artiller de l'equip, que rondava com una mosca empipadora: per poc que se li obrís una finestra, intentava colar-hi el seu míssil.
El Sants, que al primer acte va maldar per treure el cap en àrea contrària, va apuntar-se una petita taquicàrdia del conjunt tarragoní. En el crepuscle, Hicham Benamar va fer-se passar pel Rei Mides i va convertir un xut defectuós de Gabaldón en gol. Però abans que arranqués a celebrar-lo, l'àrbitre el va invalidar per fora de joc.
El segon temps és un terratrèmol
Alguna cosa no deuria agradar-li a Adolfo Baines, tècnic de la Pobla de Mafumet i en el seu dia artífex del somni de disputar la Champions amb l'Inter d'Escaldes andorrà, perquè a la represa fes un rentat de cara de la parcel·la ofensiva. I amb les entrades de l'antiheroi Valverde, botxí del Sants el curs passat (1-0), i de l'entremaliat Hamza, el conjunt local va accelerar les pulsacions del partit.
I també les pulsacions d'un Sants que, per primera vegada, sentia que en lloc de viure, només podia sobreviure. Aquest episodi d'agonia només el va poder interrompre Borja López, que en tindria prou amb una sola finestra de canvis per alterar la dinàmica. Passada l'hora de partit, el tècnic santsenc va igualar l'aposta del seu homòleg per redimensionar l'atac amb les entrades de Caresia i Ubón.
El canvi de peces va fer que Franco, exiliat en una banda esquerra on no va tenir l'oportunitat de fer-se valer, recuperés la seva ubicació en punta per la sortida d'Hicham. L'ex del Sant Andreu en va tenir prou amb mitja hora per tornar a enlluernar amb el seu físic enganyós: menut, però més intel·ligent que ningú per guanyar els meteorits que caiguessin del cel.
Una jugada bé podria resumir la diversió del segon temps. Franco va dibuixar una sotana impossible a Hamza i aquest, pràcticament en la jugada posterior, li va tornar el truc. I després que Franco li fes falta, ambdós futbolistes es van saludar de manera amistosa, lluint el somriure que només llueixen els qui han nascut amb un talent natural.
El partit s'hauria pogut decantar per qualsevol banda, però el Sants va temptar el desempat en dues grans jugades. La primera caldria visionar-la a càmera lenta per apreciar-ne tots els matisos, com si fos un quadre farcit de detalls. L'artista va ser Cuatrecases, que es va entregar als capricis del seu maluc per fer anar de bòlit la defensa local sense necessitat de tocar la pilota. Però el seu remat, escorat a més no poder, va fregar el pal de la porteria de César.
La segona va ser menys barroca, però l'estètica va tornar a ser innegociable. Franco, en un duel al sol amb César, va dibuixar una vaselina plàstica que va marxar lleugerament per sobre el travesser.
Sense patir en excés en el tram final malgrat la fragilitat del marcador, el Sants devia pensar que el desplaçament matiner fins a terres tarragonines havia valgut la pena. A nivell numèric, deixava la porteria a zero per primera vegada a domicili, allargava l'invicte en tres partits i sortia de la zona de descens set jornades després. I a nivell qualitatiu, el Sants va descobrir-se com un equip mal·leable. El rei de la festa de les disfresses.
Una crònica d'Albert Postils i fotos de la UE Sants
POBLA DE MAFUMET: César; Urbina, Rey (Quirós, 66'), Fer Torre, Monta; Riqui Robledo, Nil Garrido; Querol (Hamza, 46'), Dani García (Valverde, 46'), Guzmán (Lorca, 84'); i Joan Torrents (Danilo, 80').
SANTS: Castelló; Cura, Sergio Paz, Rayo, Dani Jodar; Cadena, Gabaldón, Cuatrecases; Pauner (Caresia, 63'), Hicham Benamar (Ubón, 63') i Franco.
GOLS: sense gols.
ÀRBITRE: Oriol Cartiel Arasa (Vallès Occidental). Ha amonestat al local Hamza i als visitants Hicham Benamar, Gabaldón i Cura.