La crònica del Martí Odriozola
Data: 09/01/2017
Font: (enllaç trencat)
Autor: Martí Odriozola
Text:
La crònica del Martí Odriozola
9 Gener, 2017 Comunicació, Cròniques, força sants, Primer Equip
Gerra d'aigua freda pel Sants a l'Energia per començar l'any
El Sants va empatar diumenge amb el Vic (1-1) en un partit que va dominar, però que va deixar escapar en una falta en l'últim minut.
El futbol dura fins que s'acaba. Aquesta és la premissa que han de memoritzar els jugadors del Sants si no volen que es repeteixi, de nou, un altre fiasco com el de diumenge a l'Energia. Els santsencs van jugar bé, però una manca de concentració al final, va condemnar la seva candidatura a la victòria.
El matx va iniciar-se en positiu per part del Sants, que va generar les primeres ocasions de gol tot just començar. Es van succeir les pujades ofensives per la banda i el domini i la superioritat era absoluta pels homes locals. A mesura que avançaven els minuts, però, el Vic va començar a situar-se sobre el camp i va recuperar posicions, fins que a partir del primer quart d'hora va començar a crear perill a la porteria de Yamandú, que va saber respondre amb encert i seguretat a les internades osonenques.
Tot i això, les àrees continuaven sense encert i cap dels dos conjunts aconseguia avançar-se. A partir de la segona mitja hora de partit, els contraatacs van esdevenir els protagonistes i la principal arma dels locals per crear perill a la porteria de Reig. Algun xut destacat dels homes encapçalats per Miguel García va fer tremolar la defensa del Vic, però no hi va haver encert en els darrers metres. Les defenses es van saber imposar en tot moment.
Al descans es va arribar amb empat a zero enmig d'un partit interessant i de bon futbol, en el qual el Sants portava la iniciativa i on el Vic intentava utilitzar les seves eines, però sense acabar d'estar precís a l'hora de generar ocasions.
La segona part va començar amb una tendència semblant a la de la primera meitat; el Sants governava la pilota, però no tenia encert en els darrers metres i la pressió alta en la sortida de pilota dels d'Osona resultava efectiva. Poc després de la represa, l'activitat a les àrees es va intensificar i a una bateria de córners favorables al Sants s'hi van sumar algunes triangulacions profitoses per part del Vic. Cada cop els davanters ho provaven més i els porters començaven a entrar en acció.
Tot es va capgirar, però, al minut 25 de la segona part quan l'àrbitre va xiular penal per una falta de Torné a Peke dins de l'àrea. El mateix Peke va ser l'encarregat de transformar la pena màxima en el gol que avançava als locals i que donava, en aquell moment, tres punts importants al seu equip. Arribats en aquest punt, pel Sants era el moment de fer córrer la pilota, mantenir el cap fred i assegurar el domini del joc per evitar contratemps. I per intentar aconseguir-ho, i per controlar la possessió i aportar aire fresc a l'atac, al minut 27 van entrar al camp Aleix, Cura i Sergio Navarro (que tornava després de dos mesos).
Passaven els minuts i semblava que el Sants estava assolint el seu objectiu; creava alguna ocasió, no cedia espais al rival i mantenia la victòria per la mínima. Tanmateix, tot es va tòrcer en l'últim minut. Una falta provocada per Aleix -el jugador del Vic- a la zona esquerra de l'eix atacant del conjunt visitant va ser letal. Peque va ser l'encarregat de fer-la efectiva i amb una centrada a l'àrea arran de terra va aconseguir que Valls rematés a la porteria l'empat agònic del Vic.
Dos punts van volar de l'Energia i va planar sobre els jugadors del Sants una mateixa imatge: la desesperació després d'un altre gol en els últims minuts. I és que són massa els partits en què els santsencs han deixat escapar punts valuosos en els darrers instants. Va passar al camp del Sant Cugat, en el darrer partit de l'any davant el Ripollet i diumenge contra el Vic; són sis punts que els Sants ha perdut en el tram final de partit i que, en cas d'haver-los pogut sumar, el situarien líder de la Primera Catalana. És evident que, més enllà de l'encert i del joc -en menor mesura-, aquesta és una faceta primordial que cal millorar per evitar més complicacions d'aquest tipus.
A la classificació, el Sants és cinquè empatat amb el Vic amb 24 punts, a un punt del Farners (quart) i a tres del Mollet (tercer). El proper partit dels de Tito Lossio és dissabte que ve, a les 16 h al camp de l'Andorra, el segon classificat amb 29 punts. Tocarà guanyar.
SANTS: Yamandú, Alberto, Picolo (Cornelius, 89'), Peke, Guille (Cura, 72'), Cristian, Crivillés, Mulero (Aleix, 72'), Guadioso, Geri (Sergio Navarro, 72') i Fran.
VIC: Reig, Joan Torné, Gerard Enrich, Ismael, Roca, Gerard Verdaguer, Puigdesens, Adrià Peña (Valls, 72'), Robert, Héctor (Aleix, 42') i Cañadilla (Rachyd, 72').
GOLS: 1-0 (70') Peke (penal) i 1-1 (92') Valls.
ÀRBITRE: Josep Ollé Lladó (Tarragona). Grogues als locals Guille, Mulero, Yamandú i Jesús (delegat) i als visitants Joan Torné i Xavier Melero (entrenador).
Font: (enllaç trencat)
Autor: Martí Odriozola
Text:
La crònica del Martí Odriozola
9 Gener, 2017 Comunicació, Cròniques, força sants, Primer Equip
Gerra d'aigua freda pel Sants a l'Energia per començar l'any
El Sants va empatar diumenge amb el Vic (1-1) en un partit que va dominar, però que va deixar escapar en una falta en l'últim minut.
El futbol dura fins que s'acaba. Aquesta és la premissa que han de memoritzar els jugadors del Sants si no volen que es repeteixi, de nou, un altre fiasco com el de diumenge a l'Energia. Els santsencs van jugar bé, però una manca de concentració al final, va condemnar la seva candidatura a la victòria.
El matx va iniciar-se en positiu per part del Sants, que va generar les primeres ocasions de gol tot just començar. Es van succeir les pujades ofensives per la banda i el domini i la superioritat era absoluta pels homes locals. A mesura que avançaven els minuts, però, el Vic va començar a situar-se sobre el camp i va recuperar posicions, fins que a partir del primer quart d'hora va començar a crear perill a la porteria de Yamandú, que va saber respondre amb encert i seguretat a les internades osonenques.
Tot i això, les àrees continuaven sense encert i cap dels dos conjunts aconseguia avançar-se. A partir de la segona mitja hora de partit, els contraatacs van esdevenir els protagonistes i la principal arma dels locals per crear perill a la porteria de Reig. Algun xut destacat dels homes encapçalats per Miguel García va fer tremolar la defensa del Vic, però no hi va haver encert en els darrers metres. Les defenses es van saber imposar en tot moment.
Al descans es va arribar amb empat a zero enmig d'un partit interessant i de bon futbol, en el qual el Sants portava la iniciativa i on el Vic intentava utilitzar les seves eines, però sense acabar d'estar precís a l'hora de generar ocasions.
La segona part va començar amb una tendència semblant a la de la primera meitat; el Sants governava la pilota, però no tenia encert en els darrers metres i la pressió alta en la sortida de pilota dels d'Osona resultava efectiva. Poc després de la represa, l'activitat a les àrees es va intensificar i a una bateria de córners favorables al Sants s'hi van sumar algunes triangulacions profitoses per part del Vic. Cada cop els davanters ho provaven més i els porters començaven a entrar en acció.
Tot es va capgirar, però, al minut 25 de la segona part quan l'àrbitre va xiular penal per una falta de Torné a Peke dins de l'àrea. El mateix Peke va ser l'encarregat de transformar la pena màxima en el gol que avançava als locals i que donava, en aquell moment, tres punts importants al seu equip. Arribats en aquest punt, pel Sants era el moment de fer córrer la pilota, mantenir el cap fred i assegurar el domini del joc per evitar contratemps. I per intentar aconseguir-ho, i per controlar la possessió i aportar aire fresc a l'atac, al minut 27 van entrar al camp Aleix, Cura i Sergio Navarro (que tornava després de dos mesos).
Passaven els minuts i semblava que el Sants estava assolint el seu objectiu; creava alguna ocasió, no cedia espais al rival i mantenia la victòria per la mínima. Tanmateix, tot es va tòrcer en l'últim minut. Una falta provocada per Aleix -el jugador del Vic- a la zona esquerra de l'eix atacant del conjunt visitant va ser letal. Peque va ser l'encarregat de fer-la efectiva i amb una centrada a l'àrea arran de terra va aconseguir que Valls rematés a la porteria l'empat agònic del Vic.
Dos punts van volar de l'Energia i va planar sobre els jugadors del Sants una mateixa imatge: la desesperació després d'un altre gol en els últims minuts. I és que són massa els partits en què els santsencs han deixat escapar punts valuosos en els darrers instants. Va passar al camp del Sant Cugat, en el darrer partit de l'any davant el Ripollet i diumenge contra el Vic; són sis punts que els Sants ha perdut en el tram final de partit i que, en cas d'haver-los pogut sumar, el situarien líder de la Primera Catalana. És evident que, més enllà de l'encert i del joc -en menor mesura-, aquesta és una faceta primordial que cal millorar per evitar més complicacions d'aquest tipus.
A la classificació, el Sants és cinquè empatat amb el Vic amb 24 punts, a un punt del Farners (quart) i a tres del Mollet (tercer). El proper partit dels de Tito Lossio és dissabte que ve, a les 16 h al camp de l'Andorra, el segon classificat amb 29 punts. Tocarà guanyar.
SANTS: Yamandú, Alberto, Picolo (Cornelius, 89'), Peke, Guille (Cura, 72'), Cristian, Crivillés, Mulero (Aleix, 72'), Guadioso, Geri (Sergio Navarro, 72') i Fran.
VIC: Reig, Joan Torné, Gerard Enrich, Ismael, Roca, Gerard Verdaguer, Puigdesens, Adrià Peña (Valls, 72'), Robert, Héctor (Aleix, 42') i Cañadilla (Rachyd, 72').
GOLS: 1-0 (70') Peke (penal) i 1-1 (92') Valls.
ÀRBITRE: Josep Ollé Lladó (Tarragona). Grogues als locals Guille, Mulero, Yamandú i Jesús (delegat) i als visitants Joan Torné i Xavier Melero (entrenador).