El Sants es fa gran
Data: 12/05/2014
Font: (enllaç trencat)
Autor: Carlota Martí
Text:
El Sants es fa gran
12 Maig, 2014 Cròniques, Primer Equip
Els de Tito Lossio s'imposen per 1-0 al Premià Club Esportiu i tornen a ocupar plaça de promoció d'ascens a tres partits del final del campionat
Amb els jugadors i el Xavier Espassa, un dels encarregats de material, sota la dutxa i cridant com mai dins el vestidor. Així va celebrar l'equip una victòria importantíssima davant el Premià Club Esportiu. Un resultat ajustat, un 1-0 obra d'Albert Sumarroca que col·loca l'equip segon a la taula. I tot en un camp de l'Energia més ple que mai. Amb els Resakas desplegant una pancarta de suport a l'equip i amb els nanos del planter felicitant i picant de mans amb el Samu quan va abandonar el terreny de joc. Una afició patint al costat de l'equip i uns jugadors aplaudint el seu suport al final dels 90 minuts. Abraçades, somriures i sospirs. Sospirs d'aquells que surten quan t'adones que acabes d'aconseguir alguna cosa molt gran.
Carlos immens i Sumarroca murri
Hi havia molt més que tres punts en joc. Era un partit d'aquells assenyalats amb vermell al calendari. A més, després de l'ensopegada al camp del Badia es feia encara més necessària la victòria. El Premià, un equip que havia superat per 5-2 al Sants a la primera volta visitava l'Energia. Ho feia com a líder de la categoria amb tres punts més que els de Tito Lossio, per tant, un triomf feia que el Sants empatés amb ells a la taula i es reenganxés a la zona de promoció. També, una victòria suposava una injecció de confiança de cara a les tres finals que li resten ara a l'equip.
El Sants sortia de nou amb dos puntes -Samu i Navarro- i amb Peke i Sumarroca a les bandes, el primer ajudant també en defensa i el segon fixant a dalt al seu lateral. Al darrere, tres, Picolo, Castillo i Arbulu i al mig Aleix, Fran i Gala. El Premià va demostrar des dels primers minuts que volia quedar-se amb la pilota i els de Lossio, habituals dominadors de la possessió, van veure com el rival es quedava amb el control. A més, els visitants pressionaven força amunt la sortida des del darrere del Sants i l'equip només podia buscar la pilotada llarga, estratègia que defensava sense problemes el Premià.
Cap al minut vint els del maresme van fer un petit pas enrere i Castillo pujava la pilota amb una mica més d'aire i d'espai. La primera pel Sants va arribar en una rematada de Picolo a la sortida d'un córner i després entre Gala, Navarro i Samuel es van inventar també una bona jugada. La possessió s'equilibrava una mica però llavors arribaria una oportunitat d'or pels de Jesús Milan. Una cursa de Fede Melgosa i el davanter que es plantaria davant un Carlos Blanco immens. En una acció brillant el porter l'aguantaria, l'obligaria a escorar-se un pèl a l'esquerra i acabaria tan a sobre de Melgosa que el mig xut es quedaria a les seves mans. L'afició respirava. I en l'acció següent, a l'àrea contrària, Pablo miraria de tallar una centrada del Sants però sortiria en fals i veuria com la pilota li quedava a l'esquena. Albert Sumarroca, atent, aniria a per ella i faria un xut creuat que cap defensa del Premià podria evitar que acabés al fons de la xarxa. Bogeria a l'Energia, gol de l'extrem i 1-0 pel Sants al 40'. I l'afició tornava a respirar. Però duraria pocs segons la tranquil·litat perquè els darrers cinc minuts de la primera part van ser els millors dels visitants. En un xut des de la frontal Valderas enviava la pilota al pal, el refús se'l quedaria un company que estaria però en fora de joc. I en la següent acció els blavencs van forçar una falta al costat del vèrtex esquerre de l'àrea. Des d'allà, un Borja amb una cama prodigiosa feia el xut i l'enviava al travesser. El Premià començava a créixer també per la necessitat d'igualar de nou el marcador i el xiulet de l'àrbitre arribaria, segurament, en el millor moment.
Defensant i adormint el partit
Després d'un final de la primera part que ens havia deixat els millors minuts dels visitants hi havia la incògnita de saber com sortirien tots dos equips a la represa. Seguirien igual els de Jesús Milan? Recuperaria l'ordre i la tranquil·litat el Sants? Qui es quedaria amb el control de la pilota?
En els segons 45 minuts de partit es va veure un Sants que va renunciar gairebé a l'atac i que es va tancar una mica més endarrere. Lluny del que es podria pensar, però, això va fer que al Premià li resultés molt més complicat que a la primera part fer mal. Semblava que els de Tito Lossio potser s'havien precipitat quedant-se tan enrere però van aconseguir deixar sense espais al rival. Durant els primers minuts els visitants en van tenir alguna però després del primer quart d'hora el joc es va calmar.
La possessió seguia sent d'ells però ara jugaven la pilota en zones de no-perill, no passaven de la zona de ¾. I així anirien passant els minuts. També ajudarien a que el joc fos més travat les caigudes a terra de Fran, les curses fins el banderí de córner de Sumarroca i de Fabregat o els córners i les faltes picades en curt per adormir el partit entre Aleix i el mateix Fran. L'entrada de Guillem Hernández al mig camp donaria oxigen i tot i fer patir al personal l'equip s'acabaria quedant amb els tres punts en un partit d'equip gran, de desgast i de lluita fins el final dels catorze jugadors que Tito Lossio va posar sobre la gespa. Menció a part mereix Carlos Blanco en una de les seves actuacions més importants per l'equip i també una afició de deu.
Al final de partit els jugadors van celebrar la victòria com si fos un títol de lliga i les parets del vestidor gairebé tremolaven amb els càntics i els salts que s'hi feien a dins.
Els tres punts deixen els de Tito Lossio segons a la taula amb 62 punts, a només un del líder, el Molletense, i empatats amb l'Escola Esportiva Guineueta i el Premià, dos rivals que, precisament, s'enfrontaran la propera jornada al camp dels del maresme. I és que, sobretot al Premià li espera un calendari molt complicat perquè després se les veurà amb el Molletense.
El Sants visitarà dissabte a les sis a l'Equipo JA en un derbi del districte on s'espera que saltin espurnes. Els hi queden tres finals als de Lossio i les dues places d'ascens sembla que són només cosa de quatre, el Carmel i el Mataró s'ho miren ja des de massa lluny.
UE Sants: Carlos; Arbulu, Castillo, Picolo; Aleix, Fran, Gala (Guillem Hernández, 63'), Marc Franco, Sumarroca; Sergio Navarro (Cristian Fabregat, 63') i Samuel (Jordi Freixenet, 89').
Premià Club Esportiu: Pablo; Fran, Xavi, Julio, Borja; Adrián Martín "Guti" (Edu Alonso, 57'), Gerard, Nil Massanet "Massa" (Marc Pérez, 46'), Mati (Kilian, 57'); Jose Valderas, Fede Melgosa.
Gols: 1-0, Albert Sumarroca (min. 40').
Àrbitre: Bilal Kahouach. Han ensenyat targeta groga a David Gala (8'), Sergio Arbulu (72'), Marc Franco (75'), Guillem Hernández (80') i Francesc Avilés (90'). Pel Premià han vist la groga Nil Massanet (27'), Julio (69'), Fran (78') i la doble groga Kilian Berrueta (87' i 90').
Cronica i fotos Carlota Marti
Fotos Alfredo de la Iglesia
Font: (enllaç trencat)
Autor: Carlota Martí
Text:
El Sants es fa gran
12 Maig, 2014 Cròniques, Primer Equip
Els de Tito Lossio s'imposen per 1-0 al Premià Club Esportiu i tornen a ocupar plaça de promoció d'ascens a tres partits del final del campionat
Amb els jugadors i el Xavier Espassa, un dels encarregats de material, sota la dutxa i cridant com mai dins el vestidor. Així va celebrar l'equip una victòria importantíssima davant el Premià Club Esportiu. Un resultat ajustat, un 1-0 obra d'Albert Sumarroca que col·loca l'equip segon a la taula. I tot en un camp de l'Energia més ple que mai. Amb els Resakas desplegant una pancarta de suport a l'equip i amb els nanos del planter felicitant i picant de mans amb el Samu quan va abandonar el terreny de joc. Una afició patint al costat de l'equip i uns jugadors aplaudint el seu suport al final dels 90 minuts. Abraçades, somriures i sospirs. Sospirs d'aquells que surten quan t'adones que acabes d'aconseguir alguna cosa molt gran.
Carlos immens i Sumarroca murri
Hi havia molt més que tres punts en joc. Era un partit d'aquells assenyalats amb vermell al calendari. A més, després de l'ensopegada al camp del Badia es feia encara més necessària la victòria. El Premià, un equip que havia superat per 5-2 al Sants a la primera volta visitava l'Energia. Ho feia com a líder de la categoria amb tres punts més que els de Tito Lossio, per tant, un triomf feia que el Sants empatés amb ells a la taula i es reenganxés a la zona de promoció. També, una victòria suposava una injecció de confiança de cara a les tres finals que li resten ara a l'equip.
El Sants sortia de nou amb dos puntes -Samu i Navarro- i amb Peke i Sumarroca a les bandes, el primer ajudant també en defensa i el segon fixant a dalt al seu lateral. Al darrere, tres, Picolo, Castillo i Arbulu i al mig Aleix, Fran i Gala. El Premià va demostrar des dels primers minuts que volia quedar-se amb la pilota i els de Lossio, habituals dominadors de la possessió, van veure com el rival es quedava amb el control. A més, els visitants pressionaven força amunt la sortida des del darrere del Sants i l'equip només podia buscar la pilotada llarga, estratègia que defensava sense problemes el Premià.
Cap al minut vint els del maresme van fer un petit pas enrere i Castillo pujava la pilota amb una mica més d'aire i d'espai. La primera pel Sants va arribar en una rematada de Picolo a la sortida d'un córner i després entre Gala, Navarro i Samuel es van inventar també una bona jugada. La possessió s'equilibrava una mica però llavors arribaria una oportunitat d'or pels de Jesús Milan. Una cursa de Fede Melgosa i el davanter que es plantaria davant un Carlos Blanco immens. En una acció brillant el porter l'aguantaria, l'obligaria a escorar-se un pèl a l'esquerra i acabaria tan a sobre de Melgosa que el mig xut es quedaria a les seves mans. L'afició respirava. I en l'acció següent, a l'àrea contrària, Pablo miraria de tallar una centrada del Sants però sortiria en fals i veuria com la pilota li quedava a l'esquena. Albert Sumarroca, atent, aniria a per ella i faria un xut creuat que cap defensa del Premià podria evitar que acabés al fons de la xarxa. Bogeria a l'Energia, gol de l'extrem i 1-0 pel Sants al 40'. I l'afició tornava a respirar. Però duraria pocs segons la tranquil·litat perquè els darrers cinc minuts de la primera part van ser els millors dels visitants. En un xut des de la frontal Valderas enviava la pilota al pal, el refús se'l quedaria un company que estaria però en fora de joc. I en la següent acció els blavencs van forçar una falta al costat del vèrtex esquerre de l'àrea. Des d'allà, un Borja amb una cama prodigiosa feia el xut i l'enviava al travesser. El Premià començava a créixer també per la necessitat d'igualar de nou el marcador i el xiulet de l'àrbitre arribaria, segurament, en el millor moment.
Defensant i adormint el partit
Després d'un final de la primera part que ens havia deixat els millors minuts dels visitants hi havia la incògnita de saber com sortirien tots dos equips a la represa. Seguirien igual els de Jesús Milan? Recuperaria l'ordre i la tranquil·litat el Sants? Qui es quedaria amb el control de la pilota?
En els segons 45 minuts de partit es va veure un Sants que va renunciar gairebé a l'atac i que es va tancar una mica més endarrere. Lluny del que es podria pensar, però, això va fer que al Premià li resultés molt més complicat que a la primera part fer mal. Semblava que els de Tito Lossio potser s'havien precipitat quedant-se tan enrere però van aconseguir deixar sense espais al rival. Durant els primers minuts els visitants en van tenir alguna però després del primer quart d'hora el joc es va calmar.
La possessió seguia sent d'ells però ara jugaven la pilota en zones de no-perill, no passaven de la zona de ¾. I així anirien passant els minuts. També ajudarien a que el joc fos més travat les caigudes a terra de Fran, les curses fins el banderí de córner de Sumarroca i de Fabregat o els córners i les faltes picades en curt per adormir el partit entre Aleix i el mateix Fran. L'entrada de Guillem Hernández al mig camp donaria oxigen i tot i fer patir al personal l'equip s'acabaria quedant amb els tres punts en un partit d'equip gran, de desgast i de lluita fins el final dels catorze jugadors que Tito Lossio va posar sobre la gespa. Menció a part mereix Carlos Blanco en una de les seves actuacions més importants per l'equip i també una afició de deu.
Al final de partit els jugadors van celebrar la victòria com si fos un títol de lliga i les parets del vestidor gairebé tremolaven amb els càntics i els salts que s'hi feien a dins.
Els tres punts deixen els de Tito Lossio segons a la taula amb 62 punts, a només un del líder, el Molletense, i empatats amb l'Escola Esportiva Guineueta i el Premià, dos rivals que, precisament, s'enfrontaran la propera jornada al camp dels del maresme. I és que, sobretot al Premià li espera un calendari molt complicat perquè després se les veurà amb el Molletense.
El Sants visitarà dissabte a les sis a l'Equipo JA en un derbi del districte on s'espera que saltin espurnes. Els hi queden tres finals als de Lossio i les dues places d'ascens sembla que són només cosa de quatre, el Carmel i el Mataró s'ho miren ja des de massa lluny.
UE Sants: Carlos; Arbulu, Castillo, Picolo; Aleix, Fran, Gala (Guillem Hernández, 63'), Marc Franco, Sumarroca; Sergio Navarro (Cristian Fabregat, 63') i Samuel (Jordi Freixenet, 89').
Premià Club Esportiu: Pablo; Fran, Xavi, Julio, Borja; Adrián Martín "Guti" (Edu Alonso, 57'), Gerard, Nil Massanet "Massa" (Marc Pérez, 46'), Mati (Kilian, 57'); Jose Valderas, Fede Melgosa.
Gols: 1-0, Albert Sumarroca (min. 40').
Àrbitre: Bilal Kahouach. Han ensenyat targeta groga a David Gala (8'), Sergio Arbulu (72'), Marc Franco (75'), Guillem Hernández (80') i Francesc Avilés (90'). Pel Premià han vist la groga Nil Massanet (27'), Julio (69'), Fran (78') i la doble groga Kilian Berrueta (87' i 90').
Cronica i fotos Carlota Marti
Fotos Alfredo de la Iglesia