U. E. DE SANS - SABADELL
Data: 26/04/1926
Font: La veu de Catalunya
Autor: J. Castell
Text:
U. E. DE SANS - SABADELL
(Camp de la U. E. de Sans)
Després de les brillants actuacions últimes del Sabadell contra l'equip sansene, fou batut en aquest partit per un equip mixt de primer i reserva. De totes maneres, vençut i tot, gairebé caldria dir que sempre en el camp es veié més potència en l'equip sabadellenc que en el propietari. Dels dos porters, tant ens agradà Pedret com Casanovas, dels defenses, Soligó qui juga sempre de mitja ala, féu un bonic partit ras (el joc de mig, però, en moltes ocasions s'assembla al de defensa), i Peidro, essent tan diferent el joc de davanter (com és ell) al que exercia ahir, no tragué cap pilota segura amb els peus, i no més jugava bé amb el cap, i amb el cap no poden pas allunyar-se molt les pilotes; i la parella Cabedo-Montané, sempre tingué aquella seva real seguretat, sobretot l'últim, que tanta anomenada els ha donat. Els mitjos, tant els de l'un equip com els de l'altre, tots jugaren força bé, i els reserves sansenes no ho semblaven pas en moltes ocasions. Els davanters, només un xic bé l'ala dreta dei Sans, i del Sabadell flaquejava el davanter centre. L'equip, en conjunt, fou, doncs, millor el del Sabadell, i per casualitat no guanyà: diem per casualitat, perquè la davantera sabadellenca no trobava pas gaires obstacles en la parella de backs sansenc, sobretot en l'esquerra, i fins potser Pedret no estava tan afinat com altres vegades. Sort tingué el Sans dels mitjos, que tenen un acreditador partit, tant en l'atac com en la defensa, potser millor en la defensa que en l'atac. Demès, potser el Sabadell no saber aprofitar l'avantatge de dos gols que portava de la primera part.
El senyor Aramburu, àrbitre colegiat, alineà els equips d'aquesta manera:
U. E. de Sans. - Pedret, Soligó, Peidro, Moliné, Gularons, Abat, Rini, Tonijoan, Llorca, Martínez i Fandos.
Sabadell. - Casanovas, Cabedo, Muntaner, Martí, Tena II, Tena I, Domènech, Bertran, Casanovas, Sangüeza i Sans.
Comença la primera part amb una bonics actuació sabadellenca, ben contrarestada pels mitjos contraris Es veu de seguida que el millor equip al camp és el Sabadell; però el domini és alternat, encara que més eficaç el del Sabadell, per la nulitat de la defensa sansenca. Anotem un bon xut de Gularons que detura Casanovas amb dificultat. En un corner contra el Sans, Tena II aconsegueix per al Sabadell el primer gol de la tarda. I immediatament hi ha un xut de Domenech que toca el pal. En un cop franc, Bertran aconsegueix el segon gol per al Sabadell. I encara que el Sans juga cobejosament, només l'ala dreta davantera (Rini-Tonijoan) veu un xic eficaç. I no cal dir que totes les seves arrencades moren als peus de Montaner. I amb el resultat de dos a zero a favor del Sabadell acaba aquesta part.
En la segona part, encara el domini del Sabadell ha estat més accentuat; però, malgrat això, ha estat solament el Sans qui ha aconseguit gols. Encara que els gols han estat de factura esplèndida, tant de combinació com d'execució, creiem honradament que aquest resultat hauria d'haver estat, almenys, al revés, de tres a dos a favor del Sabadell, car així hauria estat reflectida bastant exactament la quantitat i la qualitat de joc dels contendents. El primer gol l'ha aconseguit el pitjor jugador de la davantera sansenca, d'un angle molt ben tirat, fruit d'una passada de Martínez. Hi ha hagut, després, una reacció sabadellenca, i Sangüeza ha llançat un xut que ha tocat fortament el pal. El Sans creix un xic, i Rini i Tonijoan s'acosten en bonica combinació a la porta de Casanovas, i Tonijoan xuta fantàsticament, s'escapa la pilota de les mans del porter i remata el mateix jugador sansenc, qui obté el segon gol per al Sans i amb aquest l'empat. I ara tan aviat el joc és a una banda de camp com a l'altra; la mobilitat que s'imprimeix al joc el fa bonic i les alternatives de perill en les porten donen la sensació que tant l'un equip com l'altre cerquen el desempat. I aquest l'obté el Sans en un tripijoc davant de Casanovas, que Rini, amatent, aprofita per fer el gol de la victòria per al Sans. I amb el resultat de 3 a 2 a favor del Sans s'ha acabat el partit.
Durant tot el partit s'han tirat sis corners contra el Sans per una contra el Sabadell. Això demostra la inseguretat de la defensa sansenca.
L'actuació de l'àrbitre, senyor Aramburu, ha promogut algunes protestes en el pùblic.
Dels jugadors del Sabadell només ha desentonat el davanter centre; els altres bé.
Del Sans, ni Peidro, ni Fandos, ni Llorca ens han agradat. Martínez ja no semblava el mateix de diumenge passat. I els altres coratjosos.
J. CASTELL
Font: La veu de Catalunya
Autor: J. Castell
Text:
U. E. DE SANS - SABADELL
(Camp de la U. E. de Sans)
Després de les brillants actuacions últimes del Sabadell contra l'equip sansene, fou batut en aquest partit per un equip mixt de primer i reserva. De totes maneres, vençut i tot, gairebé caldria dir que sempre en el camp es veié més potència en l'equip sabadellenc que en el propietari. Dels dos porters, tant ens agradà Pedret com Casanovas, dels defenses, Soligó qui juga sempre de mitja ala, féu un bonic partit ras (el joc de mig, però, en moltes ocasions s'assembla al de defensa), i Peidro, essent tan diferent el joc de davanter (com és ell) al que exercia ahir, no tragué cap pilota segura amb els peus, i no més jugava bé amb el cap, i amb el cap no poden pas allunyar-se molt les pilotes; i la parella Cabedo-Montané, sempre tingué aquella seva real seguretat, sobretot l'últim, que tanta anomenada els ha donat. Els mitjos, tant els de l'un equip com els de l'altre, tots jugaren força bé, i els reserves sansenes no ho semblaven pas en moltes ocasions. Els davanters, només un xic bé l'ala dreta dei Sans, i del Sabadell flaquejava el davanter centre. L'equip, en conjunt, fou, doncs, millor el del Sabadell, i per casualitat no guanyà: diem per casualitat, perquè la davantera sabadellenca no trobava pas gaires obstacles en la parella de backs sansenc, sobretot en l'esquerra, i fins potser Pedret no estava tan afinat com altres vegades. Sort tingué el Sans dels mitjos, que tenen un acreditador partit, tant en l'atac com en la defensa, potser millor en la defensa que en l'atac. Demès, potser el Sabadell no saber aprofitar l'avantatge de dos gols que portava de la primera part.
El senyor Aramburu, àrbitre colegiat, alineà els equips d'aquesta manera:
U. E. de Sans. - Pedret, Soligó, Peidro, Moliné, Gularons, Abat, Rini, Tonijoan, Llorca, Martínez i Fandos.
Sabadell. - Casanovas, Cabedo, Muntaner, Martí, Tena II, Tena I, Domènech, Bertran, Casanovas, Sangüeza i Sans.
Comença la primera part amb una bonics actuació sabadellenca, ben contrarestada pels mitjos contraris Es veu de seguida que el millor equip al camp és el Sabadell; però el domini és alternat, encara que més eficaç el del Sabadell, per la nulitat de la defensa sansenca. Anotem un bon xut de Gularons que detura Casanovas amb dificultat. En un corner contra el Sans, Tena II aconsegueix per al Sabadell el primer gol de la tarda. I immediatament hi ha un xut de Domenech que toca el pal. En un cop franc, Bertran aconsegueix el segon gol per al Sabadell. I encara que el Sans juga cobejosament, només l'ala dreta davantera (Rini-Tonijoan) veu un xic eficaç. I no cal dir que totes les seves arrencades moren als peus de Montaner. I amb el resultat de dos a zero a favor del Sabadell acaba aquesta part.
En la segona part, encara el domini del Sabadell ha estat més accentuat; però, malgrat això, ha estat solament el Sans qui ha aconseguit gols. Encara que els gols han estat de factura esplèndida, tant de combinació com d'execució, creiem honradament que aquest resultat hauria d'haver estat, almenys, al revés, de tres a dos a favor del Sabadell, car així hauria estat reflectida bastant exactament la quantitat i la qualitat de joc dels contendents. El primer gol l'ha aconseguit el pitjor jugador de la davantera sansenca, d'un angle molt ben tirat, fruit d'una passada de Martínez. Hi ha hagut, després, una reacció sabadellenca, i Sangüeza ha llançat un xut que ha tocat fortament el pal. El Sans creix un xic, i Rini i Tonijoan s'acosten en bonica combinació a la porta de Casanovas, i Tonijoan xuta fantàsticament, s'escapa la pilota de les mans del porter i remata el mateix jugador sansenc, qui obté el segon gol per al Sans i amb aquest l'empat. I ara tan aviat el joc és a una banda de camp com a l'altra; la mobilitat que s'imprimeix al joc el fa bonic i les alternatives de perill en les porten donen la sensació que tant l'un equip com l'altre cerquen el desempat. I aquest l'obté el Sans en un tripijoc davant de Casanovas, que Rini, amatent, aprofita per fer el gol de la victòria per al Sans. I amb el resultat de 3 a 2 a favor del Sans s'ha acabat el partit.
Durant tot el partit s'han tirat sis corners contra el Sans per una contra el Sabadell. Això demostra la inseguretat de la defensa sansenca.
L'actuació de l'àrbitre, senyor Aramburu, ha promogut algunes protestes en el pùblic.
Dels jugadors del Sabadell només ha desentonat el davanter centre; els altres bé.
Del Sans, ni Peidro, ni Fandos, ni Llorca ens han agradat. Martínez ja no semblava el mateix de diumenge passat. I els altres coratjosos.
J. CASTELL