SABADELL - SANS | Xut! (pàg. 7)

Data: 30/03/1926

Font: Xut!

Autor: IRÒNIC

Text:
SABADELL - SANS

«La técnica ultrafantástica de las huestes de Greenwell, sucumbe ante los que, sin ser los mejores, no fueron los peores».-E. GUARDIOLA CARDELLACH.

Si algú hagués volgut veure fins on arriba el «Sabadell», en una tarda d'entusiasme, d'optimisme i ganes d'esmicolar pronòstics, sols tenia d'anar a l'estació de Sarrià, adquirir un bitllet fins Sabadell i, una volta allí, anar cap el camp de la Creu Alta, saltar la tàpia i cercar lloc.
Si nosaltres tinguéssim el cor de pa de pessic i miréssim de l'esport solament el caire sentimental, ompliríem quartelles i més quartelles parlant de si la resurrección i ens posaríem tan tristos que el que menys se li posaria la pell de gallina i el faríem plorar a llàgrima viva. Però com que nosaltres no som així, en la victòria del «Sabadell» solament hi veiem una gran actuació dels locals i una tarda de bòlid pels forasters.
Començant per la davantera i acabant per la defensa, passant pels mitjos, els de Sans estaven desconeguts. Sols en Pedret va salvar-se del naufragi, malgrat els cinc gols que li van encolomar. Dos en Zamora, dos en Tena II i un en Bertran.
Els vençuts van aconseguir el primer d'un cop de closca d'en Montleón i el segon en Gularons de penal.
Amb els sabadellencs hi jugava en Castillo, el discutit migcentre lleidatà, que promet més que un mal pagador.
La nota més sobresortint fou l'actuació de la davantera, Domènech-Bertran-Zamora-Tena-Sangüesa, pels «sabadellencs», la d'en Montleón i Oliveres pels sansenses, a més d'allò dit d'en Pedret.
En Casanovas poc va entrar en joc del qual farem menció el plongeon amb sotragada, que ben bé podia costar-li la dentadura.
L'àrbitre, malgrat ésser col·legiat, va fer-ho força bé. Ho era en Mariné.

IRÒNIC