La crònica del Martí Odriozola
Data: 10/04/2017
Font: (enllaç trencat)
Autor: Martí Odriozola
Text:
La crònica del Martí Odriozola
El Sants planta la bandera al camp de l’Horta i aviva l’Operació Ascens (a l’espera del Comitè)
Els de Tito Lossio van ser molt superiors al líder de la categoria i amb un partit sòlid s’aferren a la disputa per l’ascens. Tot i això, la impugnació presentada per l’Horta posa en qüestió els tres punts aconseguits pels santsencs.
Quan volen són imparables. I ahir era d’aquells dies de conjura. D’aquells partits cuinats a foc lent, amb seriositat, intensitat i deixant-ho tot a la gespa. Partits de fe, d’esperit i de cor, partits que donen sentit a la feina de tota una temporada. Era un d’aquells partits en què el Sants acostuma a no fallar.
El matx d’ahir enfrontava dos rivals directes en un duel elèctric per a les places capdavanteres i posava cara a cara a dos conjunts històrics de Barcelona: l’Horta i el Sants, el Sants i l’Horta, que s’ho jugaven tot a la gespa. I el combat no va decebre.
Els santsencs arribaven al Feliu i Codina amb la missió d’emportar-se els tres punts per mantenir-se ferms en la pugna per l’ascens i evitar despenjar-se de la primera plaça. La victòria era l’únic camí; una derrota hauria estat letal. Els futbolistes ho sabien, Tito Lossio n’era conscient i tot va acabar sortint bé.
El Sants va arrencar el partit molt endollat i amb la voluntat de portar la iniciativa. La primera amenaça santsenca va arribar ja al minut 3 de partit amb un gol anul·lat per fora de joc de Fran, que aconseguia rematar a boca de canó un rebuig del travesser després d’un xut llunyà. La més clara de l’Horta a la primera part va arribar al minut 19, amb una doble ocasió de Galeano i Reyes en la sortida d’un córner i que Yamandú va poder treure de manera estel·lar. A partir d’aquí, el partit es va convertir en un monopoli dels visitants, que van mantenir el domini aclaparador del joc i de les ocasions. Geri va disposar de dues ocasions al minut 24 i al 27, amb un cop de cap i un xut perillós, i tres minuts després, Fran va executar una falta frontal que va marxar lleugerament desviada. Al 35, Guille amenaçaria amb un xut llunyà i al cap de poc, Fran ho tornaria a intentar també sense encert. Amb això s’arribaria al descans.
El Sants havia ofert una primera part molt convincent, amb ritme, pressió alta, precisió en la sortida de pilota i resolució a l’àrea. Només faltava l’encert de cara a porteria per poder signar un gol que obrís el marcador i ho posés tot de cara. Faltava la cirereta, perquè els de Tito Lossio s’ho mereixien sobradament.
I tant era així, que tot just a la represa, quan només havia passat un minut, Geri es va infiltrar entre els centrals dins de l’àrea, va centrar al segon pal i Borrull, des de la segona línia, va anotar l’únic gol del partit. El Sants s’avançava amb un gol just i treballat; el partit quedava encarrilat.
A partir d’aquí, tocava mantenir el domini i fer el que millor saben fer els homes de Tito Lossio: esperar, aguantar i pressionar per mantenir la porteria blindada. Els santsencs van mantenir el ritme fins als últims quinze minuts, quan l’Horta, veient com el cronòmetre avançava, va accelerar per mirar de remuntar el partit. Al minut 76, Arranz ho va intentar amb un cop de cap i al 93 hi va tornar Genís també dins de l’àrea. Cap dels dos va encertar i Yamandú, una garantia segura sota pals, va mantenir la porteria a zero.
Amb el xiulet final, l’eufòria es va apoderar dels futbolistes santsencs, que havien fet els deures amb nota. Havien conquerit el Feliu i Codina, un camp inexpugnable fins al moment i on cap equip havia estat capaç de guanyar.
Tot i això, el Sants encara no pot cantar ben alta aquesta victòria, ja que ha d’estar pendent dels despatxos. Resulta que al minut 85, Geri va ser substituït per lesió; mentre era atès per les assistències mèdiques, Cornelius va entrar en el seu lloc però ell no ho va veure. Un cop va estar recuperat, l’àrbitre li va donar permís per entrar, de nou, al camp, fet que va provocar que el Sants jugués un minut i mig amb dotze futbolistes sobre el terreny de joc. Quan des de la banqueta ho van veure, van dir ràpidament al davanter que abandonés el camp, però Geri ja havia participat en la defensa d’un córner i en un contraatac. Tanmateix, segons fonts del club, no va tocar la pilota i la seva incidència en el joc va ser gairebé nul·la; no va tenir cap transcendència. Ara bé, l’Horta va anunciar que impugnaria el partit i serà el Comitè de Competició de la FCF el que decidirà. Pot ser que doni la victòria a l’Horta…
Contant, però, que tot queda igual, el balanç del cap de setmana és molt positiu pels interessos dels santsencs. I és que després del triomf al Feliu i Codina i de la victòria del Llagostera B davant l’Andorra, el Sants retalla tres punts amb els líders de la categoria, l’Horta i l’Andorra (que tenen 54 punts), se situa a una victòria de l’ascens directe i torna a dependre d’ell mateix per arribar a la segona posició. Mentrestant, manté el marge d’un punt respecte al Llagostera B (que suma 50 punts). Per cert, a títol d’anècdota, diumenge el Sants va signar la permanència matemàtica a la Primera Catalana.
El futbol tornarà el dia de Sant Jordi després del descans de Setmana Santa. Serà a l’Energia i els de Tito Lossio rebran el Sant Cugat, un equip de la zona baixa que milita les posicions calentes pròximes al descens. No serà fàcil, però el Sants sap que ho té a tocar. Pendents dels despatxos, tot està per fer!
HORTA: Buetas, Salva (Ignasi, 70’), Barry, Reyes, Eudald, Galeano (Manuel, 85’), Kique (Genís, 46’), Edgar (Molina, 60’), Imaz, Marçal (Arnau, 85’) i Arranz.
SANTS: Yamandú, Cura, Alberto, Picolo, Crivillés, Fabregat, Aleix, Guille (Mulero, 70’), Borrull (Peke, 62’) Geri (Cornelius, 85’) i Fran (Gaudioso, 78’).
GOLS: 0-1 (47’) Borrull.
ÀRBITRE: Miguel Teruel (Col·legi de Barcelona). Grogues als locals Galeano, Genís i Arranz i als visitants Cura, Fran, Fabregat i Geri. Vermella al local Jordi Martínez (fisioterapeuta).
Font: (enllaç trencat)
Autor: Martí Odriozola
Text:
La crònica del Martí Odriozola
El Sants planta la bandera al camp de l’Horta i aviva l’Operació Ascens (a l’espera del Comitè)
Els de Tito Lossio van ser molt superiors al líder de la categoria i amb un partit sòlid s’aferren a la disputa per l’ascens. Tot i això, la impugnació presentada per l’Horta posa en qüestió els tres punts aconseguits pels santsencs.
Quan volen són imparables. I ahir era d’aquells dies de conjura. D’aquells partits cuinats a foc lent, amb seriositat, intensitat i deixant-ho tot a la gespa. Partits de fe, d’esperit i de cor, partits que donen sentit a la feina de tota una temporada. Era un d’aquells partits en què el Sants acostuma a no fallar.
El matx d’ahir enfrontava dos rivals directes en un duel elèctric per a les places capdavanteres i posava cara a cara a dos conjunts històrics de Barcelona: l’Horta i el Sants, el Sants i l’Horta, que s’ho jugaven tot a la gespa. I el combat no va decebre.
Els santsencs arribaven al Feliu i Codina amb la missió d’emportar-se els tres punts per mantenir-se ferms en la pugna per l’ascens i evitar despenjar-se de la primera plaça. La victòria era l’únic camí; una derrota hauria estat letal. Els futbolistes ho sabien, Tito Lossio n’era conscient i tot va acabar sortint bé.
El Sants va arrencar el partit molt endollat i amb la voluntat de portar la iniciativa. La primera amenaça santsenca va arribar ja al minut 3 de partit amb un gol anul·lat per fora de joc de Fran, que aconseguia rematar a boca de canó un rebuig del travesser després d’un xut llunyà. La més clara de l’Horta a la primera part va arribar al minut 19, amb una doble ocasió de Galeano i Reyes en la sortida d’un córner i que Yamandú va poder treure de manera estel·lar. A partir d’aquí, el partit es va convertir en un monopoli dels visitants, que van mantenir el domini aclaparador del joc i de les ocasions. Geri va disposar de dues ocasions al minut 24 i al 27, amb un cop de cap i un xut perillós, i tres minuts després, Fran va executar una falta frontal que va marxar lleugerament desviada. Al 35, Guille amenaçaria amb un xut llunyà i al cap de poc, Fran ho tornaria a intentar també sense encert. Amb això s’arribaria al descans.
El Sants havia ofert una primera part molt convincent, amb ritme, pressió alta, precisió en la sortida de pilota i resolució a l’àrea. Només faltava l’encert de cara a porteria per poder signar un gol que obrís el marcador i ho posés tot de cara. Faltava la cirereta, perquè els de Tito Lossio s’ho mereixien sobradament.
I tant era així, que tot just a la represa, quan només havia passat un minut, Geri es va infiltrar entre els centrals dins de l’àrea, va centrar al segon pal i Borrull, des de la segona línia, va anotar l’únic gol del partit. El Sants s’avançava amb un gol just i treballat; el partit quedava encarrilat.
A partir d’aquí, tocava mantenir el domini i fer el que millor saben fer els homes de Tito Lossio: esperar, aguantar i pressionar per mantenir la porteria blindada. Els santsencs van mantenir el ritme fins als últims quinze minuts, quan l’Horta, veient com el cronòmetre avançava, va accelerar per mirar de remuntar el partit. Al minut 76, Arranz ho va intentar amb un cop de cap i al 93 hi va tornar Genís també dins de l’àrea. Cap dels dos va encertar i Yamandú, una garantia segura sota pals, va mantenir la porteria a zero.
Amb el xiulet final, l’eufòria es va apoderar dels futbolistes santsencs, que havien fet els deures amb nota. Havien conquerit el Feliu i Codina, un camp inexpugnable fins al moment i on cap equip havia estat capaç de guanyar.
Tot i això, el Sants encara no pot cantar ben alta aquesta victòria, ja que ha d’estar pendent dels despatxos. Resulta que al minut 85, Geri va ser substituït per lesió; mentre era atès per les assistències mèdiques, Cornelius va entrar en el seu lloc però ell no ho va veure. Un cop va estar recuperat, l’àrbitre li va donar permís per entrar, de nou, al camp, fet que va provocar que el Sants jugués un minut i mig amb dotze futbolistes sobre el terreny de joc. Quan des de la banqueta ho van veure, van dir ràpidament al davanter que abandonés el camp, però Geri ja havia participat en la defensa d’un córner i en un contraatac. Tanmateix, segons fonts del club, no va tocar la pilota i la seva incidència en el joc va ser gairebé nul·la; no va tenir cap transcendència. Ara bé, l’Horta va anunciar que impugnaria el partit i serà el Comitè de Competició de la FCF el que decidirà. Pot ser que doni la victòria a l’Horta…
Contant, però, que tot queda igual, el balanç del cap de setmana és molt positiu pels interessos dels santsencs. I és que després del triomf al Feliu i Codina i de la victòria del Llagostera B davant l’Andorra, el Sants retalla tres punts amb els líders de la categoria, l’Horta i l’Andorra (que tenen 54 punts), se situa a una victòria de l’ascens directe i torna a dependre d’ell mateix per arribar a la segona posició. Mentrestant, manté el marge d’un punt respecte al Llagostera B (que suma 50 punts). Per cert, a títol d’anècdota, diumenge el Sants va signar la permanència matemàtica a la Primera Catalana.
El futbol tornarà el dia de Sant Jordi després del descans de Setmana Santa. Serà a l’Energia i els de Tito Lossio rebran el Sant Cugat, un equip de la zona baixa que milita les posicions calentes pròximes al descens. No serà fàcil, però el Sants sap que ho té a tocar. Pendents dels despatxos, tot està per fer!
HORTA: Buetas, Salva (Ignasi, 70’), Barry, Reyes, Eudald, Galeano (Manuel, 85’), Kique (Genís, 46’), Edgar (Molina, 60’), Imaz, Marçal (Arnau, 85’) i Arranz.
SANTS: Yamandú, Cura, Alberto, Picolo, Crivillés, Fabregat, Aleix, Guille (Mulero, 70’), Borrull (Peke, 62’) Geri (Cornelius, 85’) i Fran (Gaudioso, 78’).
GOLS: 0-1 (47’) Borrull.
ÀRBITRE: Miguel Teruel (Col·legi de Barcelona). Grogues als locals Galeano, Genís i Arranz i als visitants Cura, Fran, Fabregat i Geri. Vermella al local Jordi Martínez (fisioterapeuta).