Punt d'or?

Data: 08/04/2014 00:09

Font: (enllaç trencat)

Autor:

Text:
Punt d'or?

L'informació ha estat extreta de uesants.cat

El Sants guanya un punt amb un gol de Fran Avilés en el darrer segon de partit davant el Singuerlín

"No hem perdut dos punts, n'hem guanyat un". Eren les paraules de Tito Lossio un cop xiulat el final. I és que després d'uns primers 45 minuts poc encertats el rival es va posar 0-2 a l'Energia i el Sants va haver de remar a contracorrent la resta del partit. El punt salvat en el darrer segon gràcies al gol del capità permet a l'equip seguir una jornada més invicte -en són ja 9- i quedar-se a dos punts del líder, el Molletense, i a un del segon, el Premià Club Esportiu. Entre els perseguidors, el Carmelo de Juan Carlos Ferrer també va empatar a casa i Mataró i Guineueta van guanyar. La part alta de la taula segueix molt igualada i la propera jornada pot ser clau per escurçar o eixamplar distàncies - el Sants visita l'Escola de Futbol Mataró, 5è amb 53 punts, i Premià i Carmelo, 4t, s'enfronten també al maresme-.

Sense mobilitat, sense ocasions, primers 45 minuts fluixos i 0-2

Durant el primer temps vam veure un Sants al que li va costar moltíssim generar oportunitats de gol. Ocasions de perill real per part dels de Tito Lossio no n'hi va haver cap. Sent una mica més generosos podríem destacar una mig xut d'Aleix en rebre una centrada de Peke o un cop de cap de Sergio Navarro tovet a pentinada de Castillo després d'una falta picada per Aleix. També, una jugada de Navarro després d'una passada d'Aleix en què el pitxitxi santsenc va aconseguir controlar la pilota i, rodejat per dos jugadors del Singuerlín, va estar a punt de rematar però quan estava carregant la cama un dels centrals li va robar la cartera. Intents però sense inquietar de debò un Singuerlín ben plantat al terreny de joc. I és que l'equip rival va pressionar amb encert la sortida de pilota del Sants. A Castillo li era molt complicat avançar metres i als jugadors del mig camp també. Pel que fa a l'atac, els hi va faltar mobilitat als tres davanters que, massa estàtics, feien encara més difícil el trobar espais per generar perill. Guillem Hernández i Aleix es multiplicaven per baixar fins a la zona defensiva i ajudar a pujar la pilota i s'acostaven a l'àrea del rival per provar xuts o centrades però les línies del Sants seguien desconnectades entre elles. Massa separades, massa immòbils i massa pressionades pel Singuerlín no trobaven com canviar el partit. I mentrestant, el rival es posava 0-2 al marcador. Amb un gol d'Aritz després d'una centrada des de la banda de Carmona i a la sortida d'una falta gràcies a una rematada de Leonardo.

Domini total i un segon gol que es resisteix fins el 95

Eren cinc les vegades aquesta temporada en què s'havia remuntat fins la victòria i dos en què s'havia fet fins l'empat. Ara ja en són tres fins la igualada. Si alguna cosa té aquest equip és el no donar mai un partit per perdut i a la represa, amb el 0-2 al marcador, el Sants va sortir a per totes des del primer segon. Amb les línies més avançades i sense donar cap pilota per perduda. Tres canvis en l'onze: Cristian Fabregat per Freixi; Urrutia per Navarro, i Samuel per Peke. Arriscat, sí. Però l'equip va tornar a trobar espais i ja en la primera jugada Samuel va estar a prop de fer el primer en una combinació amb Urrutia -o "Farru" de Farruquito com li diuen els companys-. Era el primer avís, l'equip no estava mort. Al 54' va arribar el premi. Urrutia la va posar perfecte per Sumarroca que tot i ser objecte de penal per part del porter rival la va aconseguir picar i la pilota es va perdre per la línia de fons per molt poc. L'àrbitre va assenyalar els onze metres i l'extrem va haver d'abandonar el terreny de joc lesionat. Lamentant-se i amb mostres evidents de dolor i ajudat per l'Ángel Villarino i el Xavier Espassa, l'Albert Sumarroca va marxar per la banda -sembla que al final s'ha quedat en un petit esquinç-. Davant de la pilota, amb el porter suplent del Singuerlín, Rubén, ja sota els pals, Fran esperava per col·locar l'1 a 2 i el capità no va fallar. Amb dedicatòria inclosa per la seva novia, fidel aficionada que mai es perd un partit, Fran va celebrar amb ganes el gol. La remuntada, amb 30 minuts per endavant i un jugador més, es veia a prop.
Durant la mitja hora restant el Sants va ser l'amo i senyor de la possessió i el 95% del joc es va concentrar en el camp del Singuerlín. El rival, amb 10, va renunciar del tot a l'atac i als contracops i els de Tito Lossio provaven de totes les maneres possibles fer caure el mur de jugadors blavencs que protegien l'àrea dels visitants. Incomptables centrades del Cristian Fabregat des de la dreta i un córner darrera l'altre favorable al Sants. A la sortida d'un d'ells, rematada del mateix lateral que va botar a tocar del pal esquerre. Passada a l'espai d'Aleix per Samuel que es va entretenir massa i la va haver de deixar enrere per un Urrutia que va provar sense sort Rubén. I del no res, un xut boníssim des de la zona de 3/4 d'Arbulu que va treure amb una maneta prodigiosa Rubén. Què a prop va estar Arbulu de fer el seu primer gol aquesta temporada i de col·locar l'empat! Poc després, centrada perfecta d'Aleix amb l'exterior del peu esquerre a la que per un mil·límetre no va arribar Samuel. I entre fores de joc i ocasions es complia el minut 90. L'àrbitre n'afegiria fins a cinc més i quan molts ja donaven per impossible l'empat va arribar l'última jugada del partit. Cristian la va tocar per Guillem, aquest va connectar amb Samu que va veure Fran a la frontal. I el capità no va dubtar. Xut i gol. La sort del campió? El 2-2 en l'últim segon.

Un empat i uns segons 45 minuts que van arreglar una primera part mes fluixa i que van permetre el Sants sumar un punt que pot ser d'or. Queden set finals i amb tants equips amb opcions d'ascens i de descens cada vegada són més cars els punts. La propera jornada, a Mataró, als de Tito Lossio els hi espera un partit complicadíssim davant un rival que els va guanyar per 0-1 a l'Energia.