La crònica de l'Albert Postils
Data: 21/11/2022
Font: (enllaç trencat)
Autor: Albert Postils
Text:
La crònica de l'Albert Postils
21 Novembre,2022 Cròniques, General, Primer Equip
El Sants no respira (0-4)
El conjunt blanc-i-verd ha signat el seu pitjor partit de la temporada en el moment menys oportú. En un duel directe contra el Vilafranca per escapar del descens, els jugadors de Borja López no han donat símptomes de vida fins que ja era massa tard. Alexis s'ha erigit en enfant terrible amb un doblet a la primera meitat. A la represa, les dianes de Toro i Oribe han posat en evidència la feblesa de la rereguarda i les ombres de la porteria.
El Sants ja és el cuer de la categoria. Ara que tot són tenebres, sembla que faci una eternitat de la proesa de l'Europa. I, en canvi, queda més a prop la desfeta amb el Vilassar de Mar. Perquè els fantasmes d'aquella tràgica jornada han tornat a sobrevolar l'Energia. O potser no havien marxat mai. El Vilafranca, que arribava deprimit, va manipular el Sants com una joguina, de principi a fi, per acabar golejant-lo. Cada diana va ser un clau més del taüt santsenc, enterrat al fons de la classificació després d'un partit indigerible.
El dia que els blanc-i-verds s'havien d'elevar, van acabar tocant fons. La premissa era manifesta: amb una victòria, el Sants s'assegurava escapar de les brases del descens. També deixar enrere a un rival directe com el Vilafranca, un equip entristit que aquest curs ja havia dit adeu a Iván Moreno, el tècnic més longeu del club, pels mals resultats.
I els santsencs, en lloc de fer de l'Energia una aturada més del seu viacrucis, es van convertir en la seva aspirina. Per no menysprear els costums, el primer mastegot va arribar ben aviat. Va ser en una jugada per l'esquerra, quan Alfons va habilitar Lucas a l'espai i, al segon pal, llepant-se els dits, esperava Alexis per embocar a plaer.
Abans, Escofet ja s'havia trobat amb el pal després de rematar un córner des d'un angle precari. I el Vilafranca, que no se'n sabia a venir de les facilitats que li posava el Sants, es va col·locar el pitet per gaudir del festí. El seu control del partit era omnímode.
En l'hecatombe santsenca, Pau Llasera va ser el rei. Després d'estar unes jornades a l'ombra de Castelló, el porter va projectar encara més foscor el dia que tornava a la titularitat. L'únic parèntesi va ser una aturada magistral a Oribe. Més enllà d'això, tot va ser un desert. Una cadena de males decisions. Com una jugada en què, volent evitar que la pilota sortís per línia de banda, va deixar la porteria desguarnida i Alfons va estar a punt de penalitzar el despropòsit.
L'únic símptoma de vida al Sants va ser Ubón, que ja venia de fer un bon partit contra el Girona B. L'extrem va ser protagonista d'un mà a mà amb Pablo del que va sortir perdedor. I els santsencs, que ja es pensaven que marxarien a la mitja part amb un càstig més lleuger del que revelaven els fets, es va trobar amb una nova estocada d'Alexis.
L'atacant del Vilafranca es va desfer de Cuatrecases, el més guerrer de tots, amb una facilitat insultant. L'últim obstacle era Pau Llasera, que després de tocar en primera instància el xut, es va quedar palplantat. Rendit. Com si ja no es veiés capaç d'alterar el destí d'aquella pilota. Ni del partit. Una jugada que retratava amb fidelitat la decadència del Sants.
L'Energia és un funeral
La pitjor notícia pel Sants és que encara havia de jugar una altra meitat. Com si el sofriment sempre tingués una pròrroga. Borja López, que veient la magnitud del desastre ni tan sols tenia forces d'esperonar els seus, va pensar a sacsejar-ho tot al descans per buscar alguna reacció.
La rereguarda del primer temps es va quedar pràcticament orfe amb les sortides d'Iván Tébar, Dani Lucea i Rayo. En el seu lloc, van entrar Dani Jodar, Sergio Paz i Granero, però res va canviar. Res semblava poder alterar un guió en què el Vilafranca fos el protagonista que fa i desfà al seu caprici.
I això que l'equip blanc-i-verd va sortir amb energies renovades, decidit a oblidar el passat. Amb el cap, tant Sergio Paz com Hicham Benamar van estar ben a prop de retallar distàncies al marcador. Però la pilota anava a la seva bola. I el Vilafranca, que semblava desaparegut del mapa, en realitat estava amb els braços plegats esperant el següent embolic del rival.
La jugada va ser còmica. Alex Ruiz i Dani Jodar van dirigir-se plegats cap a una pilota que queia del cel. Després de la seva intervenció, la pilota va seguir el seu camí i el beneficiat va ser Toro. El davanter visitant, mig incrèdul, va enfilar com una exhalació cap a la porteria de Pau Llasera i va aguantar fins al final per traçar una vaselina majestuosa.
El Sants, en lloc de minuts comptava segles. El partit li pesava com una llosa insuportable, com si desitgés que en qualsevol moment l'àrbitre es despistés i xiulés el final. Que interrompés aquella agonia. Però l'agonia, ja se sap, l'únic que fa és atraure més agonia. I els santsencs encara van tenir temps de regalar-se l'enèsim disgust.
Pau Llasera va completar la seva tarda sinistra amb una errada injustificable. El porter santsenc va controlar la pilota com si tot el camp fos només per ell fins que es va adonar que Toro era més a prop del que pensava. La pilota va caure als peus d'Oribe que, només amb la precària presència d'Alex Ruiz sota pals, va definir sense clemència.
Amb el marcador convertit en utopia, el Sants va dedicar els últims minuts a restablir la seva dignitat. Una pilota va anar al travesser. Ubón va dibuixar una jugada d'ensomni. I Hicham Benamar va acabar barallat amb el gol i amb si mateix. Però no hi va haver manera. I el Sants, amb un nou sac de gols al cabàs, va tocar fons a la classificació. Estès i sense respiració.
Una crònica d'Albert Postils i fotos de la UE Sants
SANTS: Llasera; Lucea (Dani Jodar, 46'), Alex Ruiz, Rayo (Granero, 46'), Iván Tébar (Sergio Paz, 46'); Cuatrecases (Gabaldón, 59'), Cadena; Caresia (Pauner, 59'), Iván García, Ubón; i Hicham Benamar.
VILAFRANCA: Pablo; Arnau, Reche, Illescas (Izan, 68'), Escofet; Alfons, Ferreira, Oribe (Víctor Rodríguez, 82'); Alexis (Aleix Díaz, 68'), Toro (De Sande, 68') i Lucas (Guddy, 61').
GOLS: 0-1 (Alexis, 15'), 0-2 (Alexis, 41'), 0-3 (Toro, 55'), 0-4 (Oribe, 64').
ÀRBITRE: Pol Curiel Riera (Osona). Ha amonestat als visitants Guddy i Escofet.
Font: (enllaç trencat)
Autor: Albert Postils
Text:
La crònica de l'Albert Postils
21 Novembre,2022 Cròniques, General, Primer Equip
El Sants no respira (0-4)
El conjunt blanc-i-verd ha signat el seu pitjor partit de la temporada en el moment menys oportú. En un duel directe contra el Vilafranca per escapar del descens, els jugadors de Borja López no han donat símptomes de vida fins que ja era massa tard. Alexis s'ha erigit en enfant terrible amb un doblet a la primera meitat. A la represa, les dianes de Toro i Oribe han posat en evidència la feblesa de la rereguarda i les ombres de la porteria.
El Sants ja és el cuer de la categoria. Ara que tot són tenebres, sembla que faci una eternitat de la proesa de l'Europa. I, en canvi, queda més a prop la desfeta amb el Vilassar de Mar. Perquè els fantasmes d'aquella tràgica jornada han tornat a sobrevolar l'Energia. O potser no havien marxat mai. El Vilafranca, que arribava deprimit, va manipular el Sants com una joguina, de principi a fi, per acabar golejant-lo. Cada diana va ser un clau més del taüt santsenc, enterrat al fons de la classificació després d'un partit indigerible.
El dia que els blanc-i-verds s'havien d'elevar, van acabar tocant fons. La premissa era manifesta: amb una victòria, el Sants s'assegurava escapar de les brases del descens. També deixar enrere a un rival directe com el Vilafranca, un equip entristit que aquest curs ja havia dit adeu a Iván Moreno, el tècnic més longeu del club, pels mals resultats.
I els santsencs, en lloc de fer de l'Energia una aturada més del seu viacrucis, es van convertir en la seva aspirina. Per no menysprear els costums, el primer mastegot va arribar ben aviat. Va ser en una jugada per l'esquerra, quan Alfons va habilitar Lucas a l'espai i, al segon pal, llepant-se els dits, esperava Alexis per embocar a plaer.
Abans, Escofet ja s'havia trobat amb el pal després de rematar un córner des d'un angle precari. I el Vilafranca, que no se'n sabia a venir de les facilitats que li posava el Sants, es va col·locar el pitet per gaudir del festí. El seu control del partit era omnímode.
En l'hecatombe santsenca, Pau Llasera va ser el rei. Després d'estar unes jornades a l'ombra de Castelló, el porter va projectar encara més foscor el dia que tornava a la titularitat. L'únic parèntesi va ser una aturada magistral a Oribe. Més enllà d'això, tot va ser un desert. Una cadena de males decisions. Com una jugada en què, volent evitar que la pilota sortís per línia de banda, va deixar la porteria desguarnida i Alfons va estar a punt de penalitzar el despropòsit.
L'únic símptoma de vida al Sants va ser Ubón, que ja venia de fer un bon partit contra el Girona B. L'extrem va ser protagonista d'un mà a mà amb Pablo del que va sortir perdedor. I els santsencs, que ja es pensaven que marxarien a la mitja part amb un càstig més lleuger del que revelaven els fets, es va trobar amb una nova estocada d'Alexis.
L'atacant del Vilafranca es va desfer de Cuatrecases, el més guerrer de tots, amb una facilitat insultant. L'últim obstacle era Pau Llasera, que després de tocar en primera instància el xut, es va quedar palplantat. Rendit. Com si ja no es veiés capaç d'alterar el destí d'aquella pilota. Ni del partit. Una jugada que retratava amb fidelitat la decadència del Sants.
L'Energia és un funeral
La pitjor notícia pel Sants és que encara havia de jugar una altra meitat. Com si el sofriment sempre tingués una pròrroga. Borja López, que veient la magnitud del desastre ni tan sols tenia forces d'esperonar els seus, va pensar a sacsejar-ho tot al descans per buscar alguna reacció.
La rereguarda del primer temps es va quedar pràcticament orfe amb les sortides d'Iván Tébar, Dani Lucea i Rayo. En el seu lloc, van entrar Dani Jodar, Sergio Paz i Granero, però res va canviar. Res semblava poder alterar un guió en què el Vilafranca fos el protagonista que fa i desfà al seu caprici.
I això que l'equip blanc-i-verd va sortir amb energies renovades, decidit a oblidar el passat. Amb el cap, tant Sergio Paz com Hicham Benamar van estar ben a prop de retallar distàncies al marcador. Però la pilota anava a la seva bola. I el Vilafranca, que semblava desaparegut del mapa, en realitat estava amb els braços plegats esperant el següent embolic del rival.
La jugada va ser còmica. Alex Ruiz i Dani Jodar van dirigir-se plegats cap a una pilota que queia del cel. Després de la seva intervenció, la pilota va seguir el seu camí i el beneficiat va ser Toro. El davanter visitant, mig incrèdul, va enfilar com una exhalació cap a la porteria de Pau Llasera i va aguantar fins al final per traçar una vaselina majestuosa.
El Sants, en lloc de minuts comptava segles. El partit li pesava com una llosa insuportable, com si desitgés que en qualsevol moment l'àrbitre es despistés i xiulés el final. Que interrompés aquella agonia. Però l'agonia, ja se sap, l'únic que fa és atraure més agonia. I els santsencs encara van tenir temps de regalar-se l'enèsim disgust.
Pau Llasera va completar la seva tarda sinistra amb una errada injustificable. El porter santsenc va controlar la pilota com si tot el camp fos només per ell fins que es va adonar que Toro era més a prop del que pensava. La pilota va caure als peus d'Oribe que, només amb la precària presència d'Alex Ruiz sota pals, va definir sense clemència.
Amb el marcador convertit en utopia, el Sants va dedicar els últims minuts a restablir la seva dignitat. Una pilota va anar al travesser. Ubón va dibuixar una jugada d'ensomni. I Hicham Benamar va acabar barallat amb el gol i amb si mateix. Però no hi va haver manera. I el Sants, amb un nou sac de gols al cabàs, va tocar fons a la classificació. Estès i sense respiració.
Una crònica d'Albert Postils i fotos de la UE Sants
SANTS: Llasera; Lucea (Dani Jodar, 46'), Alex Ruiz, Rayo (Granero, 46'), Iván Tébar (Sergio Paz, 46'); Cuatrecases (Gabaldón, 59'), Cadena; Caresia (Pauner, 59'), Iván García, Ubón; i Hicham Benamar.
VILAFRANCA: Pablo; Arnau, Reche, Illescas (Izan, 68'), Escofet; Alfons, Ferreira, Oribe (Víctor Rodríguez, 82'); Alexis (Aleix Díaz, 68'), Toro (De Sande, 68') i Lucas (Guddy, 61').
GOLS: 0-1 (Alexis, 15'), 0-2 (Alexis, 41'), 0-3 (Toro, 55'), 0-4 (Oribe, 64').
ÀRBITRE: Pol Curiel Riera (Osona). Ha amonestat als visitants Guddy i Escofet.