EUROPA - SANS
Data: 17/03/1926
Font: Xut!
Autor: Difunt
Text:
EUROPA - SANS
«Pero a pesar de todos los pesares, el «Europa» es el mejor equipo». - Guardiola Cardellac.
L'«Europa», que només s'hi veu amb cor amb el «Gratallops» i el «Manresa», es va tornar a deixar guanyar pel «Sans». El partit aquest, que és el set cents i pico que juguen aquests dos clubs, va tenir dues parts ben diferents. La primera va ésser més aviat de domini del «Sans», que va fer tots quatre gols en aquesta part, al contrari del que diu La Hoja Oficial, que es veu que no hi varen anar i feren la ressenya escoltant la ràdio.
El primer el va fer en Santfeliu a la porta de l'«Europa», rascant amb el cap una pilota que en Bordoy no hauria pas parat. Al cap d'una estona en Cros va fer el de l'empat, després d'amoïnar-s'hi molt i d'un seguit de combinacions amb l'Armas.
Després, en Bordoy, que ja sap imitar a en Pasqual amb allò de cuando bloca no detiene i cuando detiene no bloca, es va deixar escapar una pilota i se li tiraren a sobre tots els sansenses i va ésser gol.
Al cap de pocs minuts, en Serra (bis), després de mil i pico de filigranes i regateos, va pegar cop a la pilota i cap a la porta d'en Bordoy, que no s'hi va veure de content.
I després en Peidró encara va tornar a foradar el colomar d'en Bordoy. I al cap de pocs moments es va acabar la primera part.
A l'hora del descans ens en anàrem a fer una interviu am en Fontanito, que estava desesperat i s'estirava els pocs cabells que li queden.
-I doncs... Què feu?-li vaig preguntar.
-Res, no m'ho digui... No me'n parli... Aquest poca-vergonya de l'Hado Adverso.
-Ja ho fa massa fort, ja...
- Perquè, digui'm si no és guigne...
-Si no és... què?
-Guigne, això de fer-nos-en dos nosaltres mateixos...
Estava tan desesperat, que no vaig gosar dir-li més coses.
Després sortí l'«Europa» i els socis el varen xiular.
A la segona part la cosa varia d'aspecte. Sense en Cros, que s'havia fet mal al peu, l'Armas es posà al mig, i en Serra (bis) per veure si tindria tan bona punteria a la porta del «Sans» el varen posar d'interior, i l'Artisus de mig-ala.
En Pellicer va fer el segon gol de l'«Europa» i els graciencs dominaren tota la part, però no poderen sucar cap més vegada
L'Artisus va ésser el rei, l'Armas en aquesta part es va lluir, igual que en Pellicer, en Maurici i en Serra (Pericu).
A la tribuna gairebé no hi havia ningú, i els pocs que hi eren s'esbatussaren. Al públic també hi va haver raons. En Pedret va acontentar la parròquia i va fer coses de suplent de meta nacional.
El senyor Castillo, amb xiulet, força dolent.
Alló més sobresortint fou l'aspecte de les tribunes casi vacia i el desconsol de les damisele gracienques, junt amb la pot d'en Ceferino, el frágil.
Una panamás, qué importa al (Europa)?
DIFUNT
Font: Xut!
Autor: Difunt
Text:
EUROPA - SANS
«Pero a pesar de todos los pesares, el «Europa» es el mejor equipo». - Guardiola Cardellac.
L'«Europa», que només s'hi veu amb cor amb el «Gratallops» i el «Manresa», es va tornar a deixar guanyar pel «Sans». El partit aquest, que és el set cents i pico que juguen aquests dos clubs, va tenir dues parts ben diferents. La primera va ésser més aviat de domini del «Sans», que va fer tots quatre gols en aquesta part, al contrari del que diu La Hoja Oficial, que es veu que no hi varen anar i feren la ressenya escoltant la ràdio.
El primer el va fer en Santfeliu a la porta de l'«Europa», rascant amb el cap una pilota que en Bordoy no hauria pas parat. Al cap d'una estona en Cros va fer el de l'empat, després d'amoïnar-s'hi molt i d'un seguit de combinacions amb l'Armas.
Després, en Bordoy, que ja sap imitar a en Pasqual amb allò de cuando bloca no detiene i cuando detiene no bloca, es va deixar escapar una pilota i se li tiraren a sobre tots els sansenses i va ésser gol.
Al cap de pocs minuts, en Serra (bis), després de mil i pico de filigranes i regateos, va pegar cop a la pilota i cap a la porta d'en Bordoy, que no s'hi va veure de content.
I després en Peidró encara va tornar a foradar el colomar d'en Bordoy. I al cap de pocs moments es va acabar la primera part.
A l'hora del descans ens en anàrem a fer una interviu am en Fontanito, que estava desesperat i s'estirava els pocs cabells que li queden.
-I doncs... Què feu?-li vaig preguntar.
-Res, no m'ho digui... No me'n parli... Aquest poca-vergonya de l'Hado Adverso.
-Ja ho fa massa fort, ja...
- Perquè, digui'm si no és guigne...
-Si no és... què?
-Guigne, això de fer-nos-en dos nosaltres mateixos...
Estava tan desesperat, que no vaig gosar dir-li més coses.
Després sortí l'«Europa» i els socis el varen xiular.
A la segona part la cosa varia d'aspecte. Sense en Cros, que s'havia fet mal al peu, l'Armas es posà al mig, i en Serra (bis) per veure si tindria tan bona punteria a la porta del «Sans» el varen posar d'interior, i l'Artisus de mig-ala.
En Pellicer va fer el segon gol de l'«Europa» i els graciencs dominaren tota la part, però no poderen sucar cap més vegada
L'Artisus va ésser el rei, l'Armas en aquesta part es va lluir, igual que en Pellicer, en Maurici i en Serra (Pericu).
A la tribuna gairebé no hi havia ningú, i els pocs que hi eren s'esbatussaren. Al públic també hi va haver raons. En Pedret va acontentar la parròquia i va fer coses de suplent de meta nacional.
El senyor Castillo, amb xiulet, força dolent.
Alló més sobresortint fou l'aspecte de les tribunes casi vacia i el desconsol de les damisele gracienques, junt amb la pot d'en Ceferino, el frágil.
Una panamás, qué importa al (Europa)?
DIFUNT