U. E. DE SANS - TERRASSA

Data: 08/03/1926

Font: La veu de Catalunya

Autor: J. Castell 

Text:
U. E. DE SANS - TERRASSA
(Camp de la Unió)

Aquesta ressenya hauria d'esser un elogi complet de tots i de cada un dels jugadors que integren els dos equips. Tots els jugadors posaren tota llur bona voluntat a vèncer, però no aconseguí el Sans en un moment de superació d'ell mateix. Els terrassencs atacaren amb braó durant una part i mitja, i el Sans es veié precisat a romandre a la defensiva; el trio defensiu sansenc féu una tal defensa del seu mare, que els caps de Gràcia.
els xuts de Broto, les entrades d'Argemí, etc., trobaren una muralla infrangible en Pedret, qui parà pilotes de totes classes i de tots calibres tan bé i amb la mateixa seguretat que en els seus bons temps, molt ben ajudat per Perelló, cada dia millor, i per Balasch, qui féu un dels seus millors partits. Però els del Terrassa no es desanimaren pas i vinga atacar i xutar a gol, dels quals xuts n'entrà un l'angle de Broto completament imparable, a mitja primera part. Broto Es el jugador Incansable de sempre, amb Pedrol, formen una ala esquerra magnífica, encara que no se'ls donà gaire joc. Llàstima que els mitjos del Terrassa siguin tan desiguals, car ahir tots els davanters feren un magnífic partit, igual que els defenses i fins el porter, malgrat els cinc gols que li entraren, tots d'esplèndida factura i de xuts fortíssims, que gairebé es podrien qualificar d'imparables.
L'artifex de la victòria del Sans fou Rini, però creiem que aquesta fon fruit del canvi que feren Martínez, el millor conductor de la línia del Sans, Monleón, l'incipient gran jugador, que formaren l'ala esquerra, Martínnez d'interior i Monleón d'exterior, i cap a mitja segona part es canviaren els seus llocs, i passi Martínez d'extrem i Monleón d'interior. Després d'aquest canvi, i gràcies a una superació d'esforços i de voluntat del Sans, que no pogué ésser contrarestada pel Terrassa, en poc més d'un quart d'hora es feren cinc gols al marc terrassenc, tots brillants i engrescadors.

Sota les ordres del senyor Aramburu, els equips s'alinearen d'aques ta manera:
U. E. de Sans: Pedret, Perelló, Balasch, Soligó, Gularons, Calvet, Rini, Tonijoan, Peidró, Martínez i Monleón (a mitja segona part, Monleón i Martínez).
Terrassa: Montserrat, Massague, Humet, Papell, Helvig, Kaiser, Lavilla, Argemí, Gràcia, Broto i Pedrol

Durant la primera part, malgrat que el Terrassa domina llarges estones, no es féu sinó un gol, obra de Broto, d'un xut d'angle; la davantera terrasenca féu meravelles, s'entenien d'una manera colossal; en canvi, la davantera del Sans encara que treballadora, no arribava entendre's gens. Solament els defenses i Pedret van crèixer brillantment davant dels atacs esforçats i molt ben conduïts per Gràcia, que s'estrellaven, quan no davant dels defenses, davant del porter sansenc. La coordinada acció dels davanters terrassencs, feia contrast amb els esforços descohesionats de la davantera del Sans, treballadora, sí, però sense entendre's gota. Els mitjos dels dos equips estigueren força bé com a treballadors, però sense donar gaire eficàcia a les jugades.
A la segona part, el partit comença amb la mateixa tònica que a la primera, tots treballant força, i els esforços de la davantera terrassenca contrarestats per la incansable i elogiosa actuació dels defenses Perelló 1 Balasch, i sobretot de Pedret. Mancava un quart per acabar el partit i molta gent ja marxava segurs que el resultat no variaria i no es veurien novetats, quan de sobte reapareix Tontjoan, que s'havia retirat uns moments a causa d'una topada, i Rini rep una pilota donada per aquest jugador i escapa com un esperitat, s'acosta a la porta i xuta a un metre, fa un gol que val l'empat. La pilota ni sembla que hagi entrat, de tan fort que ha estat el xut. Tornada a centrar la pilota, torna a recollir-la Rini, i fa absolutament igual que l'altra vegada i val el segon gol. I torna arrencar Rini, i davant la porta passa a Monleón i aquest, sol, fa el tercer per als seus. I encara arrenca Rini i fa el quart de la mateixa manera que els anteriors, passant-se el defenses i coronant l'arrencada am un xut potentíssim imparable. Rini és molt aplaudit i felicitat pels seu companys d'equip, i fins pels jugadors terrassencs. I el Sans fa el cinquè, d'una passada de Peidró a Tonjoan que aquest transforma en gol. Els mitjos del Sans, en aquest quart d'hora que ha durat això, han estat igual que llurs companys d'equip, insuperables. I amb el resultat de cinc a una favor del Sans, ha acaba aquest partit, que podríem dir-ne partit-sorpresa
S'han tirat, durant tot el part tres cops francs i sis corners, contra el Sans; contra el Terrassa només quatre corners
L'Aramburu, molt bé, però sens gaires dificultats.

J. CASTELL