U. E. DE SANS - ESPANYOL (RESERVA)
Data: 25/06/1926
Font: La veu de Catalunya
Autor: J. Castell
Text:
U. E. DE SANS - ESPANYOL (RESERVA)
(Camp del Sans)
Ja que el primer equip de l'Espanyol ha abandonat la lluita per al campionat de Catalunya, ni caldria parlar de la ridícula actuació del seu representant actual del «potente reserva», que ha deixat ací per a substituir-lo. I si no fos pels seus contrincants ni en parlarem. L'actuació dels representants actuals de l'Espanyol resta palesada amb els resultats obtinguts jugant amb el segon equip de Sans al matí i amb el primer a la tarda. Si el reserva del Sans, al matí ha fet nou gols, i sense matar-s'hi, a l'equip que se li ha posat davant els primers no han volgut ésser menys, i gairebé sense maure's han anat encolomant metòdicament vuit gols al «potente reserva», quatre a la primera part i quatre a la segona. Ha estat un atac a gol persistent. Alsina, potser no ha tocat en tota la tarda dues pilotes i, almenys una lliurada encare pels seus mateixos defenses, Si la davantera del Sans hagués volgut fer més gols, més se n'hauria endut l'Espanyol, car els jugadors sansenes apretaven, però no escanyaven, i els gols que feren eren mortals de necessitat. Per tant, no es pot pas culpar a Carceller dels gols que li han estat fets, car els únics aplaudiments que hi ha hagut al camp els ha obtingut ell amb les seves brillants parades.
A les ordres del senyor Villena els equips stalinearer aixf:
U. E de Sans: Alsina, Perello, Balasch, Soligó, Gularons, Calvet, Rini, Tonijoan, Peidro, Monleon i Oliveras.
Espanyol: Carceller, Flores, González, Pascual, Mongrell I, Sagi-Barba, Gorgonio, Corominas, Roig, Mongrell II i Mallorquí.
L'ordre dels gols ha estat el següent: Primera part: Gularons fa el primer, de corner: Tonijoan fa el segon i el tercer, fruits els dos de l'atac continuat i persistent a la porta de Carceller; el quart el fa Peidro, d'una passada avançada de Soligó.
A la segona part, comença la tongada Monleon, d'una arrencada personal de mig camp; Rini fa el sisè, passant-se tothom (potser el més bonic de la tarda); Monleón fa el setè d'una passada de Tonijoan, i Rini el vuitè en una mala interpretació de Carceller i d'un defensa.
S'han tret nou corners i tres cops francs contra l'Espanyol i un corner contra el Sans.
I encara que el partit no tenia pas gaire importància, cal dir que també hi ha hagut raons en alguns indrets del camp. Nosaltres, de la tribuna estant, havem vist com anaven a agafar-se, que fins hi han intervingut uns guàrdies per a impedir-ho, un ex-directiu de la U. E. de Sans i un senyor que seia a la llotja de la Federació, i fins ens ha semblat que aquest senyor que seia a la llotja federativa, i que no es distingir pas per la seva moderació, havia insultat l'ex-directiu sansene. Si els de dalt no donen l'exemple, és natural que hi hagi al camp espectacles vergonyosos.
J. CASTELL
Font: La veu de Catalunya
Autor: J. Castell
Text:
U. E. DE SANS - ESPANYOL (RESERVA)
(Camp del Sans)
Ja que el primer equip de l'Espanyol ha abandonat la lluita per al campionat de Catalunya, ni caldria parlar de la ridícula actuació del seu representant actual del «potente reserva», que ha deixat ací per a substituir-lo. I si no fos pels seus contrincants ni en parlarem. L'actuació dels representants actuals de l'Espanyol resta palesada amb els resultats obtinguts jugant amb el segon equip de Sans al matí i amb el primer a la tarda. Si el reserva del Sans, al matí ha fet nou gols, i sense matar-s'hi, a l'equip que se li ha posat davant els primers no han volgut ésser menys, i gairebé sense maure's han anat encolomant metòdicament vuit gols al «potente reserva», quatre a la primera part i quatre a la segona. Ha estat un atac a gol persistent. Alsina, potser no ha tocat en tota la tarda dues pilotes i, almenys una lliurada encare pels seus mateixos defenses, Si la davantera del Sans hagués volgut fer més gols, més se n'hauria endut l'Espanyol, car els jugadors sansenes apretaven, però no escanyaven, i els gols que feren eren mortals de necessitat. Per tant, no es pot pas culpar a Carceller dels gols que li han estat fets, car els únics aplaudiments que hi ha hagut al camp els ha obtingut ell amb les seves brillants parades.
A les ordres del senyor Villena els equips stalinearer aixf:
U. E de Sans: Alsina, Perello, Balasch, Soligó, Gularons, Calvet, Rini, Tonijoan, Peidro, Monleon i Oliveras.
Espanyol: Carceller, Flores, González, Pascual, Mongrell I, Sagi-Barba, Gorgonio, Corominas, Roig, Mongrell II i Mallorquí.
L'ordre dels gols ha estat el següent: Primera part: Gularons fa el primer, de corner: Tonijoan fa el segon i el tercer, fruits els dos de l'atac continuat i persistent a la porta de Carceller; el quart el fa Peidro, d'una passada avançada de Soligó.
A la segona part, comença la tongada Monleon, d'una arrencada personal de mig camp; Rini fa el sisè, passant-se tothom (potser el més bonic de la tarda); Monleón fa el setè d'una passada de Tonijoan, i Rini el vuitè en una mala interpretació de Carceller i d'un defensa.
S'han tret nou corners i tres cops francs contra l'Espanyol i un corner contra el Sans.
I encara que el partit no tenia pas gaire importància, cal dir que també hi ha hagut raons en alguns indrets del camp. Nosaltres, de la tribuna estant, havem vist com anaven a agafar-se, que fins hi han intervingut uns guàrdies per a impedir-ho, un ex-directiu de la U. E. de Sans i un senyor que seia a la llotja de la Federació, i fins ens ha semblat que aquest senyor que seia a la llotja federativa, i que no es distingir pas per la seva moderació, havia insultat l'ex-directiu sansene. Si els de dalt no donen l'exemple, és natural que hi hagi al camp espectacles vergonyosos.
J. CASTELL