El Sabadell vencedor del Sans per 1 a 0 en un match de molts nervis

Data: 26/01/1926

Font: L'esport català

Autor:

Text:
El Sabadell vencedor del Sans per 1 a 0 en un match de molts nervis

Vàrem anar al camp del Sans, a presenciar com a dos equips assenyalats es disputaven uns punts de transcendència, donada la nivellació de forces.
El Sans no correspongué a les esperances que d'ell
tenien, car l'atac no s'entengué en tota la tarda, i això el perjudicà en gran manera. Ei partit fou mancat d'interès, jugat amb nerviositat i amb un bon xic de duresa.
A la segona part s'avivà per uns moments la lluita, vingui ràpidament, i acabà dintre el marasme i nerviositat inicials.
A les ordres d'Aramburu, s'arrengleraren els equips
Sans. - Pedret, Perelló, Balasch, Soligó, Gularons, Calvet, Rini, Tonijuan, Feliu, Martínez i Oliveras
Sabadell. - Casanovas, Cabedo, Montané, Martí, Devesa, Tena I, Tena II, Bertrand, Zamora, Sanguesai Sans.
Començada la lluita, el Sabadell inicià uns atacs perillosos. Intervingué Pedret en un d'ells, en situació compromesa, i en sortí lesionat Tena II i el suscit por
Per uns moments el Sabadell jugà amb deu jugadors, però reapareix el davanter sabadellenc.
La defensa del Sans es mostrà repetidament insegura i els davanters forasters xutaren sense encert.
La davantera cel Sabadell es mostrà més cohesionada que la de l'adversari, i provocà situacions perilloses però sense lluïment ni conseqüències.
El Sans no sabé aprofitar diversos free-kicks que xutà Gularons sense encert.
La primera part fini amb un empat a zero, i sols : avançat el segon temps marcà el Sabadell el de la victòria d'un free-kick superbament tirat per Bertrand.
En general, el domini correspongué al Sabadell, el qual jugà un xic més serè que el seu contrari.
Els porters entraren poc en acció degut a què mancaren en ambdós bàndols els xutadors, i perquè els defenses respectius es destacaren en la seva tasca i els evitaren d'entrar en acció.
En resum: vencé el que en fou mereixedor.
Dels vencedors es distingiren Montané, Cabedo, Tena I i Tena II.
Per contra, flaquejaren el mig-centre, fent palesa la dificultat en què es troba el jugador que ha d'ocupar aquest important lloc. Succeí això mateix al de Sans, el qual, a part la seva discreció quan entrà er joc, es mantingué apàtic la major part del partit.
Sort tingueren ambdós dels mitjos ales.
Del Sans sobresortí Perelló.
L'àrbitre, a despit del seu interès a reprimir el joc llur, no pogué evitar-ho del tot. En general, estigui i l'alçada de l'actuació dels jugadors. Cap a les acaballes, expulsà del camp Sangüesa i Calvet, perquè es miraven enternidorament i estigueren a punt d'iniciar un idil·li que no arribaren a tastar quan es donaren compte que els miraven.
L'àrbitre cregué comprendre que allí no era lloc apropiat, i, inexorable, ordenà allunyar-los.