El Sans guanya l'Europa per 5 a 2 després d'un partit desconcertant
Data: 12/01/1926
Font: L'esport català
Autor:
Text:
El Sans guanya l'Europa per 5 a 2 després d'un partit desconcertant
Certamert, després d'haver vist l'actuació del Sans, l'altre diumenge, davant del Gràcia, hom no podia pas esperar-se una victòria tan considerable dels minyons blanc-verd sobre l'Europa. I no obstant, aquesta victòria vingué, i amb una electivitat que no dóna pas lloc a dubtes.
No caurem pas en el pecat de parlar novament de guignes i nales tongades. Aquests darrers temps aquest tòpic s'ha repetit molt i, a hores d'ara, els lectors se'l saben tan bé com nosaltres. El que sí ens permeten dir, és que aquesta irregularitat irònica que pateixen els nostres equips, ens fa arribar a la conclusió que el nivell de vàlua dels clubs catalans ha baixat d'una manera molt sensible aquests darrers temps. Un equip que sigui bo, però ho de veritat, no pot pas alliberar-se d'una mala tarda, certament; però això que la qualitat de les diverses exhibicions acusi un desnivell tan considerable, no pot fer-nos arribar a cap altra conclusió, sinó que la classe dels nostres primers conjunts ha descendit si la comparem amb temporades anteriors.
El qual ens mena a concloure que tota aquesta irregularitat, esguardada des del punt de vista de la qualitat del fútbol català, no ens fa cap mena de gràcia, certament.
Els gols
I ara, passem a referir-nos concretament a l'encontre. Aquest fou animat, però sense que excel.lis, precisament, per les seves qualitats tècniques. En tot el partit, el domini fou anivellat, però en el primer temps hom pogué observar una certa pressió de l'Europa, que passà a mans del Sans en la segona part.
Els minyons de l'Unió guanyaren per llur major decisió i oportunitat davant de gol. Saberen aprofitar bé les ocasions, i, sobretot, traguera tot el partit possible de la irregularta de Bordoy i d'Alcoriza.
El joc, ant per una banda com per l'altra, fou portat llarg, obert per les ales. Els canvis als extrems estiguen a l'ordre del dia, però en aquest aspecte, el Sans estigué més encertat, ja que l'actuació de Rini i (l'Oliveras fou notablement superior a la de Pellicer Alcázar. .
El primer gol l'entrà el Sans, a poc de començar. El marcà Tonijuan en aprofitar una pilota mig abandonada per Alcoriza.
L'Europa aconseguí l'empat per mitjà de Cella en recollir una passada de Cros. No triga gaire a arribar el segon gol dels unionistes, obra de Monleon, d'un xut des de distància.
Ben entrat el primer temps, sorgí el nou empat. En fou l'autor material Cros, d'una vistosa mitja volta. en aprofitar un bell atac conduït per Cella i Pellicer. Una mala intel·ligència entre Pedret i Balasc contribuí a què la bala entrés lliurement a la xarxa.
I amb empat a dos gols s'arribà al descans.
Als pocs moments de reprès el joc, Alcoriza pifia una pilota davant mateix de porta; Bordoy es llença, però no pot evitar que Tonijuan, punt vingué una llarga estona de joc anivellat, tanto que vingué una llarga estona de joc anivellat, i mentre els europeistes no desconfiaren de la possibilitat d'un nou empat, una passada de Martínez sobre la porta de Bordoy, l'aprofità bellament Rini per marcar el quart gol. Al cap d'un minut escàs, en un free-kick tirat de llarga distància, Salazous entrava el cinquè.
L'Europa féu molts esforços per milloraar el resultat, però la poca sort per una banda, i el desconcert per una altra, feren que s'arribés al final del partit sense variació en el marcador.
Els guanyadors
De moment, podem assegurar que el Sans ha jugat molt millor que contra el Gràcia. Sobretot la davantera s'ha mostrat ardida i oportunista.
Oliveres i Rini han assolt una gran altura: principalment el darrer ha tingut un segon temps esplèndid. Monleon ha estat bé, Oliveras i Tonijuan, si bé no tan encertats, han ajudat a mesura de les seves forces.
En els mitjos, Gularons el millor; Soligó i Calvet, millors a la defensiva que a l'atac.
En la defensa, Perelló ha superat a Balasc, i Pedret ha estat discret.
Com jugà l'Europa
Com a joc de ratlles, l'Europa va fer molt poca cosa de bo. Individualment, Macerini, Cros, Pelaó, Cella i Serra, van tenir bones estones.
Bordoy es mostrà molt insegur i poc decidit Alguns dels gols que li feren podia haver-los evitat, al nostre entendre. En resum, podem dir que ha tingut una mala tarda.
En la defensa, Alcoriza va flaquejar qui sap lo. Serra va estar millor, però tampoc tingué una gran actuació. Bé els mitjos, dels quals ha excel·lit l'excel·lent tasca de Maurici. Diem bé perquè ha estat l'única ratlla de l'Europa que, conjuntament, ha donat fe de vida.
A la davantera, els esforços personals de Cros i de Cella no es veieren degudament ajudats pels companys de línia. Tant Pellicer, com Olivella, con Alcazar, tingueren una tarda francament grisa. Xutant a gol, sobretot, han demostrat una innocència fóra de mida.
Els jugadors es formaren de la següent manera:
U. S. Sans: Pedret, Perelló, Balasc, Soligó, Salazons, Calvet, Riní, Tonijuan, Monleon, Martínez i Oliveras.
C. D. Europa: Bordoy, Serra, Alcoriza, Serra, Pelaó, Maurici, Pellicer, Cella, Cros, Olivella i
Alcázar
Font: L'esport català
Autor:
Text:
El Sans guanya l'Europa per 5 a 2 després d'un partit desconcertant
Certamert, després d'haver vist l'actuació del Sans, l'altre diumenge, davant del Gràcia, hom no podia pas esperar-se una victòria tan considerable dels minyons blanc-verd sobre l'Europa. I no obstant, aquesta victòria vingué, i amb una electivitat que no dóna pas lloc a dubtes.
No caurem pas en el pecat de parlar novament de guignes i nales tongades. Aquests darrers temps aquest tòpic s'ha repetit molt i, a hores d'ara, els lectors se'l saben tan bé com nosaltres. El que sí ens permeten dir, és que aquesta irregularitat irònica que pateixen els nostres equips, ens fa arribar a la conclusió que el nivell de vàlua dels clubs catalans ha baixat d'una manera molt sensible aquests darrers temps. Un equip que sigui bo, però ho de veritat, no pot pas alliberar-se d'una mala tarda, certament; però això que la qualitat de les diverses exhibicions acusi un desnivell tan considerable, no pot fer-nos arribar a cap altra conclusió, sinó que la classe dels nostres primers conjunts ha descendit si la comparem amb temporades anteriors.
El qual ens mena a concloure que tota aquesta irregularitat, esguardada des del punt de vista de la qualitat del fútbol català, no ens fa cap mena de gràcia, certament.
Els gols
I ara, passem a referir-nos concretament a l'encontre. Aquest fou animat, però sense que excel.lis, precisament, per les seves qualitats tècniques. En tot el partit, el domini fou anivellat, però en el primer temps hom pogué observar una certa pressió de l'Europa, que passà a mans del Sans en la segona part.
Els minyons de l'Unió guanyaren per llur major decisió i oportunitat davant de gol. Saberen aprofitar bé les ocasions, i, sobretot, traguera tot el partit possible de la irregularta de Bordoy i d'Alcoriza.
El joc, ant per una banda com per l'altra, fou portat llarg, obert per les ales. Els canvis als extrems estiguen a l'ordre del dia, però en aquest aspecte, el Sans estigué més encertat, ja que l'actuació de Rini i (l'Oliveras fou notablement superior a la de Pellicer Alcázar. .
El primer gol l'entrà el Sans, a poc de començar. El marcà Tonijuan en aprofitar una pilota mig abandonada per Alcoriza.
L'Europa aconseguí l'empat per mitjà de Cella en recollir una passada de Cros. No triga gaire a arribar el segon gol dels unionistes, obra de Monleon, d'un xut des de distància.
Ben entrat el primer temps, sorgí el nou empat. En fou l'autor material Cros, d'una vistosa mitja volta. en aprofitar un bell atac conduït per Cella i Pellicer. Una mala intel·ligència entre Pedret i Balasc contribuí a què la bala entrés lliurement a la xarxa.
I amb empat a dos gols s'arribà al descans.
Als pocs moments de reprès el joc, Alcoriza pifia una pilota davant mateix de porta; Bordoy es llença, però no pot evitar que Tonijuan, punt vingué una llarga estona de joc anivellat, tanto que vingué una llarga estona de joc anivellat, i mentre els europeistes no desconfiaren de la possibilitat d'un nou empat, una passada de Martínez sobre la porta de Bordoy, l'aprofità bellament Rini per marcar el quart gol. Al cap d'un minut escàs, en un free-kick tirat de llarga distància, Salazous entrava el cinquè.
L'Europa féu molts esforços per milloraar el resultat, però la poca sort per una banda, i el desconcert per una altra, feren que s'arribés al final del partit sense variació en el marcador.
Els guanyadors
De moment, podem assegurar que el Sans ha jugat molt millor que contra el Gràcia. Sobretot la davantera s'ha mostrat ardida i oportunista.
Oliveres i Rini han assolt una gran altura: principalment el darrer ha tingut un segon temps esplèndid. Monleon ha estat bé, Oliveras i Tonijuan, si bé no tan encertats, han ajudat a mesura de les seves forces.
En els mitjos, Gularons el millor; Soligó i Calvet, millors a la defensiva que a l'atac.
En la defensa, Perelló ha superat a Balasc, i Pedret ha estat discret.
Com jugà l'Europa
Com a joc de ratlles, l'Europa va fer molt poca cosa de bo. Individualment, Macerini, Cros, Pelaó, Cella i Serra, van tenir bones estones.
Bordoy es mostrà molt insegur i poc decidit Alguns dels gols que li feren podia haver-los evitat, al nostre entendre. En resum, podem dir que ha tingut una mala tarda.
En la defensa, Alcoriza va flaquejar qui sap lo. Serra va estar millor, però tampoc tingué una gran actuació. Bé els mitjos, dels quals ha excel·lit l'excel·lent tasca de Maurici. Diem bé perquè ha estat l'única ratlla de l'Europa que, conjuntament, ha donat fe de vida.
A la davantera, els esforços personals de Cros i de Cella no es veieren degudament ajudats pels companys de línia. Tant Pellicer, com Olivella, con Alcazar, tingueren una tarda francament grisa. Xutant a gol, sobretot, han demostrat una innocència fóra de mida.
Els jugadors es formaren de la següent manera:
U. S. Sans: Pedret, Perelló, Balasc, Soligó, Salazons, Calvet, Riní, Tonijuan, Monleon, Martínez i Oliveras.
C. D. Europa: Bordoy, Serra, Alcoriza, Serra, Pelaó, Maurici, Pellicer, Cella, Cros, Olivella i
Alcázar