U. E DE SANS - ESPANPOL | La veu de Catalunya (pàg. 9)

Data: 26/01/1925

Font: La veu de Catalunya

Autor: J.C.

Text:
U. E DE SANS - ESPANPOL
(Camp de la U. E. de Sans)
U. E. de Sana, 1 Espanyol, 1
(Martínez, 1) (Zabala, 1)

Els equips eren Formats de la següent manera:
Unió Esportiva de Sans: Pedret, Perelló, Balasch, Soligó, Gularons, Calvet, Rini, Tonijoan, Feliu, Martínez i Monleón.
Espanyol: Zamora, Canals, Saprisa, Trabal, Pelaó, Caicedo, Mallorqui, Llauger, Zabala, Mauri i Colls,
Arbitre, Vela.

Per aquest partit hi havia una gran expectació. La gentada enorme que afluïa als carrers que condueixen al camp de la Unió Esportiva de Sans, n'era una demostració palesa. Els jugadors sortiren al camp amb la nerviositat dels grans partits, però amb la decisió de vèncer. I per això es jugà gairebé tota la primera part amb una fogositat i amb un tren impossibles de resistir tot el partit, i per això, realment, fou un partit excel-lent, encara que el resultat d'un a un no demostra la tònica del partit, ja que la Unió Esportiva de Sans havia de guanyar almenys per 3 o 4 a 1. Després del gol de la U. E. de Sans, els jugadors de l'Espanyol enduriren el joc bon xic, ajudats per llur talla física i també per una imparcialitat ben entesa de l'àrbitre. Aquest ha estat protestat pel públic en moltes ocasions, algunes amb raó.
El partit comença a les tres i deu minuts, arrencant Espanyol, el qual domina un xic, ocasionant un «corner», contra el Sans. Als quinze minuts de joc, una arrencada de Rini produeix el primer gol de la tarda, fet per Martínez, d'un xut magistral, que Zamora ni tan sols veu. Aquest gol és molt aplaudit.
Centrada la pilota, el Sans domina, entusiasmat pel gol d'avantatge, tirant-se un corner contra l'Espanyol. Els jugadors d'aquest Club, atesa llur còrpora al costat dels nois de la Unió, resten avergonyits del domini d'aquests, i comencen a endurir, més ben dit, a embrutar el joc, amb la manca de vista o potser amb la complaença de l'àrbitre senyor Vela. Tant els jugadors de l'un equip com de l'altre, es veuen un xic cansats cap al final de la primera part, resultat del fort tren amb què han començat. Encara es tira un altre «corner» contra l'Espanyol. En aquesta primera part, Feliu para un gol: sol, davant la porta, amb Zamora a terra, xuta a fora; Rini també ha perdut una ocasió de marcar, Pedret, en tota la primera part, no ha tocat una sola pilota.
La segona part comença a les quatre i deu minuts, arrencant l'Espanyol. Es tira un corner contra el Sans. Dominen alternativament els dos equips, però un xic més l'Espanyol, resultat de les etzagalades de l'àrbitre, que toca faltes imaginàries i offsides, que no existeixen contra el Sans, desmoralitzant un xic l'equip sansenc. En aquest petit domini de l'Espanyol, Pedret te ocasió de lluir-se, parant dues pilotes seguides. Una arrencada de Llanger, d'aquest passa a Zabala, el qual, d'un fort xut, fa el gol de l'empat. Aquest gol produeix protestes, perquè part del public creu que Zabala estava en
offside. Es refa un xic l'Espanyol, tirant-se un «corner» contra el Sans. Aquest fa una arrencada i Feliu, sol per segona vegada davant la porta, quan tothom veia un altre gol, xuta a fora. S'ocasiona un corners contra l'Espanyol, sense resultat: i un cop franc contra el Sans, falta que només veu l'àrbitre i que recrua les protestes que durant tot el partit s'han produït contra Vela. Encara una altra arrencada del Sans pro mou una ocasió de marcar al Sans, que falla Monleón.
En resum, els jugadors de l'Espanyol han estat més durs, que els jugadors de la Unió.
L'arbitre, creiem que podia fer-ho millor.
Els jugadors que s'han destacat per jugar millor han estat, per l'Espanyol, Canals i Pelaó, i per la Unió, Pedret, Soligó, Martínez, i no diem Feliu, perquè aquelles dues fallades desacrediten un jugador de la seva talla.

J. C.