FC BARCELONA-UNIO ESPORTIVA DE SANS
Data: 20/10/1924
Font: La veu de Catalunya
Autor:
Text:
Dia 19 d'octubre de 1924
F. C. BARCELONA-UNIO ESPORTIVA DE SANS,
(Camp Sans)
Barcelona, 2; Sans, 0.
Sens dubte que l'interès que l'afició havia posat en aquest partit, era imminent; i a això hi ajudà la sèrie de trastorns pels quals passà l'equip blau-grana, des del partit amb el Martinenc, fins a presentar-se diumenge al camp del Sans.
El partit se celebra i la qualitat i quantitat de joc que allí s'hi aboca no respongué pas a l'interès que de molt temps ençà, havia despertat.
El Sans se'ns mostrà un equip pobre i a punt sempre d'usar un joc gens recomanable. Les seves línies no s'entengueren pas tant com ens tenien acostumats. Pedret, de primer, semblava com a espantadiso que jugués amb el temor amatent, de que la seva porta seria violada; això el feia jugar cohibit i alguna vegada temíem per la sort de la seva porta. Amb tot, a mesura que el joc avançava, s'ana posant al seu centre i es convertí en el defender del seu equip de sempre. No pot pas culpar-se'l dels dos gols entrats pel Barcelona; dos caps tirats, un, a un pam de la porta i l'altre, a un metre de distància, certament, per bo que sia el porter, han d'entrar.
La parella de backs Perelló-Balasch constituïren la millor línia de l'equip: foren la constant obsessió dels davanters barcelonistes.
Complidors els mitjos, dels quals les destacà En Gularons i la davantera molt descongestionada, motiu pel qual no poguérem veure gaire joc en aquest partit.
En canvi, l'actuació del Barcelona tingué dues fases: la primera part, amb un joc insuls sense que hi veléssim res positiu, i un segon temps, que dugué moments amb escreix emocionants. De totes maneres cal fer retret del joc individualissim que Piera i Sagi feren gala tot el partit, i que en definitiva no treu cap a res, si no és un lluïment personal que ens fa molt poca gràcia. Es clar que fan prodigis amb la bala; tothom els ho ha reconegut, perd) a nosaltres ens convenc molt més el positiu que el fantasiós.
Platko actuà molt bé, però cal dir que estigué emparat per dues muralles. Planas-Walter, que eren total ment infranquejables.
Els mitjos, complidors, però Elias tingué moments desafortunadíssims. De totes maneres, les ales tingueren una seguretat, la qual cosa fou que la inferioritat del centre es dissimulés, sobretot al segon temps, en el que el Barcelona, domina completament al «Sans, i on precisament entre els gols.
La davantera, com a conjunt i joc, molt millor a la segona part Samitier i Piera exercint un domini de bala admirable que arribà a marejar visiblement els defenses adversaris.
A les ordres d'En Villena els equips es formaren de la següent manera:
U. E. Sans: Pedret, Perelló, Balasch, Soligó, Gularons, Calvet, Rini, Peidró, Feliu, Martínez Riba.
Barcelona: Platko, Planas, Walter, Torralba, Elias, Cerulla, Vinyes, Martí, Samitier, Piera i Sagi.
La lluita s'inicià en un avenç del Sans, que tallen molt bé els defenses barcelonistes, els quals passaran el joc al davant, donant la impressió en alguns moments que el Sans per damunt de tot resistiria els esforços barcelonistes,
Però aquests s'anaren imposant de mica en mica, tirant dos free-kick i cinc corners que no dugueran conseqüències.
La segona part fou la de les emocions: el Barcelona, s'ensenyori del terreny, duent a cap jugades tan suggestives que la desorientació del Sans, anà prenent alarmant cos.
A la fi i després de 55 minuts te dejuni, vingué el primer gol; un gol com pocs se'n veuen per la valentia, precisió i oportunisme com fou emprat el seu autor fou Samitier, qui arran de pal agafà amb el cap una bala que Sagi havia lliurat, fent-la penetrar al marc.
El segon gol fou entrat, també amb el cap per en Carulla, en rematar un corner que havia tirat Piera, amb molt d'encert.
I amb aquest resultat i amb el consegüent desbordament d'entusiasme per part dels barcelonistes, que diumenge anterior havien tastat el regust agrós d'un empat, acabà el partit.
L'arbitratge d'En Villena bo: únicament li observarem que peca d'assenyalar amb massa retard les faltes i això dugué com a conseqüència algunes protestes del públic.
Font: La veu de Catalunya
Autor:
Text:
Dia 19 d'octubre de 1924
F. C. BARCELONA-UNIO ESPORTIVA DE SANS,
(Camp Sans)
Barcelona, 2; Sans, 0.
Sens dubte que l'interès que l'afició havia posat en aquest partit, era imminent; i a això hi ajudà la sèrie de trastorns pels quals passà l'equip blau-grana, des del partit amb el Martinenc, fins a presentar-se diumenge al camp del Sans.
El partit se celebra i la qualitat i quantitat de joc que allí s'hi aboca no respongué pas a l'interès que de molt temps ençà, havia despertat.
El Sans se'ns mostrà un equip pobre i a punt sempre d'usar un joc gens recomanable. Les seves línies no s'entengueren pas tant com ens tenien acostumats. Pedret, de primer, semblava com a espantadiso que jugués amb el temor amatent, de que la seva porta seria violada; això el feia jugar cohibit i alguna vegada temíem per la sort de la seva porta. Amb tot, a mesura que el joc avançava, s'ana posant al seu centre i es convertí en el defender del seu equip de sempre. No pot pas culpar-se'l dels dos gols entrats pel Barcelona; dos caps tirats, un, a un pam de la porta i l'altre, a un metre de distància, certament, per bo que sia el porter, han d'entrar.
La parella de backs Perelló-Balasch constituïren la millor línia de l'equip: foren la constant obsessió dels davanters barcelonistes.
Complidors els mitjos, dels quals les destacà En Gularons i la davantera molt descongestionada, motiu pel qual no poguérem veure gaire joc en aquest partit.
En canvi, l'actuació del Barcelona tingué dues fases: la primera part, amb un joc insuls sense que hi veléssim res positiu, i un segon temps, que dugué moments amb escreix emocionants. De totes maneres cal fer retret del joc individualissim que Piera i Sagi feren gala tot el partit, i que en definitiva no treu cap a res, si no és un lluïment personal que ens fa molt poca gràcia. Es clar que fan prodigis amb la bala; tothom els ho ha reconegut, perd) a nosaltres ens convenc molt més el positiu que el fantasiós.
Platko actuà molt bé, però cal dir que estigué emparat per dues muralles. Planas-Walter, que eren total ment infranquejables.
Els mitjos, complidors, però Elias tingué moments desafortunadíssims. De totes maneres, les ales tingueren una seguretat, la qual cosa fou que la inferioritat del centre es dissimulés, sobretot al segon temps, en el que el Barcelona, domina completament al «Sans, i on precisament entre els gols.
La davantera, com a conjunt i joc, molt millor a la segona part Samitier i Piera exercint un domini de bala admirable que arribà a marejar visiblement els defenses adversaris.
A les ordres d'En Villena els equips es formaren de la següent manera:
U. E. Sans: Pedret, Perelló, Balasch, Soligó, Gularons, Calvet, Rini, Peidró, Feliu, Martínez Riba.
Barcelona: Platko, Planas, Walter, Torralba, Elias, Cerulla, Vinyes, Martí, Samitier, Piera i Sagi.
La lluita s'inicià en un avenç del Sans, que tallen molt bé els defenses barcelonistes, els quals passaran el joc al davant, donant la impressió en alguns moments que el Sans per damunt de tot resistiria els esforços barcelonistes,
Però aquests s'anaren imposant de mica en mica, tirant dos free-kick i cinc corners que no dugueran conseqüències.
La segona part fou la de les emocions: el Barcelona, s'ensenyori del terreny, duent a cap jugades tan suggestives que la desorientació del Sans, anà prenent alarmant cos.
A la fi i després de 55 minuts te dejuni, vingué el primer gol; un gol com pocs se'n veuen per la valentia, precisió i oportunisme com fou emprat el seu autor fou Samitier, qui arran de pal agafà amb el cap una bala que Sagi havia lliurat, fent-la penetrar al marc.
El segon gol fou entrat, també amb el cap per en Carulla, en rematar un corner que havia tirat Piera, amb molt d'encert.
I amb aquest resultat i amb el consegüent desbordament d'entusiasme per part dels barcelonistes, que diumenge anterior havien tastat el regust agrós d'un empat, acabà el partit.
L'arbitratge d'En Villena bo: únicament li observarem que peca d'assenyalar amb massa retard les faltes i això dugué com a conseqüència algunes protestes del públic.