Sans - Espanyol
Data: 29/08/1932
Font: La veu de Catalunya
Autor: Miró
Text:
SANS - ESPANYOL
No exagerarem pas si diem que aquest partit era el que havia despertat el màxim interès, i que sobrepassava de molt al que hi havia per conèixer el resultat dels altres tres que se celebraven corresponents a la primera jornada del campionat regional. La causa principal d'aquesta expectació era fonamentada: la produïa, més que altra cosa, l'avinentesa de jugar el Sans el seu primer partit en la nova categoria que ha reingressat, i també per veure com en sortiria de la lluita amb l'Espanyol, i naturalment, això féu que el camp de joc sansenc registrés un ple a vessar. Com també fou un motiu interessant el poder presenciar les obres efectuades al camp amb la construcció de la coberta de les tribunes i el nou plantat d'herba del terreny de joc. I com que ensems el Club celebrava la seva diada, els aficionats de la barriada majorment, volgueren correspondre com calia als esforços realitzats pel club representatiu de la barriada.
Realment, la prova per al Sans d'haver d'enfrontar-se després del sers reingrés a la primera categoria amb un club de la categoria de l'Espanyol no era massa falaguera, però a malgrat de tot, el Sans no féu pas un mal paper. Fou vençut, però d'una manera digna i passadora, i el que li produí el contratemps era no menys que l'actual sots-campió de la regió. No hi ha res a dir. I ara a preparar-se i a demostrar que quan es puja de grau per alguna cosa serà.
El partit que ens ocupa fou interessant, sobretot en la primera part que el domini fou alternat amb envestides aferrissades per part dels sansencs, els quals, als onze minuts de joc ja s'apuntaven el primer gol en rematar Escolà (B.) una passada de Calsina. Aquest gol encoratjà els jugadors del Sans, que pressionaren amb més fermesa. Però heus ací que vingué la reacció espanyolista, i un xut de Redo, sembla que el parava Zarrauz perd la pilota se li escapa de les mans i entra a la seva xarxa per primera vegada i valia el gol de l'empat. Després de joc anivellat, durant el qual la pilota ronda tan aviat per una porta com per l'altra, Trabal tirà una falta que va cometre Mota; la pilota, que caigué davant de porta, no la pogué copsar Zarrauz i Garreta només hagué de fer que tocar-la i obtingué el segon gol espanyolista als trenta minuts de joc. Ja després d'aquest gol dominà l'Espanyol, i quan mancaven quatre minuts per acabar el primer temps, Prat centrà enrera i Garreta marca el tercer.
Començà el segon temps i els sansencs semblava que es mostraven desanimats, i sense produir-se cap jugada interessant s'arriba als vint minuts de joc, i en un enrenou visitant la porta del Sans, un xut de Redó valgué a l'Espanyol el quart gol. Reacciona el Sans, i dos minuts després Mota de lluny, xutava fort i aconseguia el segon per als sansencs el quals refermaren la seva pressió, però ja no pogueren millorar el re. sultat final que fou de quatre gols a dos a favor de l'Espanyol
Per l'Espanyol, els millors Florenza, Garreta, Bosch i Solé. Pel Sans, Bartoli, Burguete, Escola (B.) i la defensa.
L'arbitratge del senyor Casterlenas regular, i els equips a les seves ordres eren:
Sans: Zarrauz, De Mur, Torredetlot, Soligó, Burguete, Bartoli, Gironés, Escolà (J.), Escolà (B.). Mota i Calsina,
Espanyol: Florenza, Arator, Pérez, Trabal, Solé, Pausas, Prat, Edelmiro, Garreta, Redo i Bosch.
MIRO
Font: La veu de Catalunya
Autor: Miró
Text:
SANS - ESPANYOL
No exagerarem pas si diem que aquest partit era el que havia despertat el màxim interès, i que sobrepassava de molt al que hi havia per conèixer el resultat dels altres tres que se celebraven corresponents a la primera jornada del campionat regional. La causa principal d'aquesta expectació era fonamentada: la produïa, més que altra cosa, l'avinentesa de jugar el Sans el seu primer partit en la nova categoria que ha reingressat, i també per veure com en sortiria de la lluita amb l'Espanyol, i naturalment, això féu que el camp de joc sansenc registrés un ple a vessar. Com també fou un motiu interessant el poder presenciar les obres efectuades al camp amb la construcció de la coberta de les tribunes i el nou plantat d'herba del terreny de joc. I com que ensems el Club celebrava la seva diada, els aficionats de la barriada majorment, volgueren correspondre com calia als esforços realitzats pel club representatiu de la barriada.
Realment, la prova per al Sans d'haver d'enfrontar-se després del sers reingrés a la primera categoria amb un club de la categoria de l'Espanyol no era massa falaguera, però a malgrat de tot, el Sans no féu pas un mal paper. Fou vençut, però d'una manera digna i passadora, i el que li produí el contratemps era no menys que l'actual sots-campió de la regió. No hi ha res a dir. I ara a preparar-se i a demostrar que quan es puja de grau per alguna cosa serà.
El partit que ens ocupa fou interessant, sobretot en la primera part que el domini fou alternat amb envestides aferrissades per part dels sansencs, els quals, als onze minuts de joc ja s'apuntaven el primer gol en rematar Escolà (B.) una passada de Calsina. Aquest gol encoratjà els jugadors del Sans, que pressionaren amb més fermesa. Però heus ací que vingué la reacció espanyolista, i un xut de Redo, sembla que el parava Zarrauz perd la pilota se li escapa de les mans i entra a la seva xarxa per primera vegada i valia el gol de l'empat. Després de joc anivellat, durant el qual la pilota ronda tan aviat per una porta com per l'altra, Trabal tirà una falta que va cometre Mota; la pilota, que caigué davant de porta, no la pogué copsar Zarrauz i Garreta només hagué de fer que tocar-la i obtingué el segon gol espanyolista als trenta minuts de joc. Ja després d'aquest gol dominà l'Espanyol, i quan mancaven quatre minuts per acabar el primer temps, Prat centrà enrera i Garreta marca el tercer.
Començà el segon temps i els sansencs semblava que es mostraven desanimats, i sense produir-se cap jugada interessant s'arriba als vint minuts de joc, i en un enrenou visitant la porta del Sans, un xut de Redó valgué a l'Espanyol el quart gol. Reacciona el Sans, i dos minuts després Mota de lluny, xutava fort i aconseguia el segon per als sansencs el quals refermaren la seva pressió, però ja no pogueren millorar el re. sultat final que fou de quatre gols a dos a favor de l'Espanyol
Per l'Espanyol, els millors Florenza, Garreta, Bosch i Solé. Pel Sans, Bartoli, Burguete, Escola (B.) i la defensa.
L'arbitratge del senyor Casterlenas regular, i els equips a les seves ordres eren:
Sans: Zarrauz, De Mur, Torredetlot, Soligó, Burguete, Bartoli, Gironés, Escolà (J.), Escolà (B.). Mota i Calsina,
Espanyol: Florenza, Arator, Pérez, Trabal, Solé, Pausas, Prat, Edelmiro, Garreta, Redo i Bosch.
MIRO