La crònica del Martí Odriozola
Data: 23/08/2018
Font: (enllaç trencat)
Autor: Martí Odriozola
Text:
La crònica del Martí Odriozola
Debut agredolç del Sants a Tercera Divisió amb una derrota contra el Terrassa (0-1) en l'últim minut
L'equip de Tito Lossio va oferir un molt bon joc i va disposar de més ocasions, però no les va resoldre i el conjunt egarenc es va acabar imposant. Les bones sensacions dels jugadors santsencs contrasten amb la crueltat del desenllaç del partit.
21 anys després, el Sants torna a Tercera. L'Energia va viure dissabte el redebut del club santsenc a la categoria que va perdre el 1997 i que tant li ha costat recuperar. El rival era el Terrassa, que visitava un Sants renovat i que venia d'una bona pretemporada, on va jugar les semifinals del Torneig dels Històrics i va caure a la segona eliminatòria de la Copa Catalunya. Els santsencs arribaven bé a l'estrena a la lliga, que era a la vegada el partit tradicional de la Festa Major de Sants.
Però el debut no era fàcil; els de Tito Lossio rebien un candidat a l'ascens a Segona Divisió B i que s'ha reforçat per intentar, per tercer any consecutiu, fer el salt de qualitat. D'entrada, no era fàcil. Tanmateix, la diferència sobre el paper no es va reflectir al camp i el Sants va posar en dificultats a l'equip entrenat per Cristian García.
Els primers minuts del partit van ser d'observació mútua, de tenir la possessió a la zona ampla, obrir el joc i trepitjar poc el terç ofensiu. El Terrassa tenia més pilota, però era un control estèril. Els jugadors que dominaven eren els centrals Valls i Savall, que combinaven a l'eix de la defensa, però tenien dificultats per avançar de la línia divisòria, fruit de la pressió de Guille, Navarro i Cantí, que tancaven les línies. En algunes ocasions, l'equip del Vallès Occidental aconseguia superar la zona de tres quarts i arribava a l'àrea, però Yamandú, que va haver d'intervenir en alguna jugada, no va patir. Arranz va ser el primer a intentar-ho, en recollir una passada en profunditat a l'àrea i intentar superar per alt sense encert al porter uruguaià. Més tard, també ho van provar Coro, amb un xut que va marxar desviat, i Toledo, que va creuar massa la seva rematada.
El Sants per la seva banda es defensava amb solvència i, quan podia, intentava trenar jugades d'atac. Un xut de Navarro des de la dreta va ser massa innocent i un parell de rematades de Crivillés van marxar per damunt del travesser. Al descans tot estava per decidir.
A la segona part, la dinàmica va canviar i el Sants va empetitir el conjunt egarenc. Els blanc-i-verds van tenir més possessió i van fer mal als vallesans a través de jugades per les bandes, però van fallar en els últims metres. Tampoc van trobar forat mitjançant la pilota aturada i ni els cinc córners que va servir Gaudioso al llarg dels 90 minuts, ni les faltes llunyanes van posar en perill la porteria visitant. L'oportunitat més clara del Sants va arribar al minut 68; Navarro va rebre de Juli al punt de penal i, després que Ortega tragués amb el peu la seva rematada, ningú va aconseguir acabar la jugada.
Al darrere, el Sants va patir ben poc i el Terrassa va arribar tímidament a la porteria de Yamandú. L'única intervenció de mèrit de l'uruguaià va ser al minut 80 en un cara a cara amb Sergi Arranz, que va resoldre amb encert des de l'àrea petita. Era la més perillosa dels visitants fins aquell moment. El Sants va respondre al contraatac, però de nou Ortega -un dels millors porters de la categoria- va treure la rematada de Navarro.
El desenllaç del partit va ser frenètic i el joc, d'anada i tornada, ho deixava tot obert. Finalment, però, qui perdona ho paga. I el Sants va pagar la novatada. Al minut 90, Imaz va picar una falta pel Terrassa des de la dreta de l'atac del conjunt vallesà, Juli no va arribar al refús i Daisuke, que va recollir la pilota a dins de l'àrea, va superar a Yamandú. Abatiment. El Sants no s'ho podia creure. Havia estat superior durant 89 minuts, però quan tot semblava resolt, ho havia deixat escapar. Al temps de descompte, els blanc-i-verds ho van provar a la desesperada, però no van aconseguir l'empat. Mans buides.
Així doncs, si bé pel Terrassa -que no va convèncer en el joc- el millor és el resultat, Tito Lossio -tot i marxar sense cap punt- queda satisfet amb el rendiment i l'esforç dels seus jugadors. I en l'anàlisi del partit un cop acabat l'enfrontament hi havia consens: el Sants mereixia la victòria.
D'aquesta manera, l'equip santsenc trenca una ratxa de set temporades guanyant en el primer partit de lliga. L'últim debut amb derrota va ser la temporada 2009/2010, quan el Sants va perdre al camp de l'Igualada per 2-0.
Dissabte que ve el conjunt de Tito Lossio visita el Llagostera en el primer desplaçament de la temporada. L'equip gironí va baixar al juny de la Segona Divisió B i és un clar aspirant a recuperar la categoria de bronze, així que serà un rival complicat pels jugadors santsencs. L'aventura a Tercera continua.
Font: (enllaç trencat)
Autor: Martí Odriozola
Text:
La crònica del Martí Odriozola
Debut agredolç del Sants a Tercera Divisió amb una derrota contra el Terrassa (0-1) en l'últim minut
L'equip de Tito Lossio va oferir un molt bon joc i va disposar de més ocasions, però no les va resoldre i el conjunt egarenc es va acabar imposant. Les bones sensacions dels jugadors santsencs contrasten amb la crueltat del desenllaç del partit.
21 anys després, el Sants torna a Tercera. L'Energia va viure dissabte el redebut del club santsenc a la categoria que va perdre el 1997 i que tant li ha costat recuperar. El rival era el Terrassa, que visitava un Sants renovat i que venia d'una bona pretemporada, on va jugar les semifinals del Torneig dels Històrics i va caure a la segona eliminatòria de la Copa Catalunya. Els santsencs arribaven bé a l'estrena a la lliga, que era a la vegada el partit tradicional de la Festa Major de Sants.
Però el debut no era fàcil; els de Tito Lossio rebien un candidat a l'ascens a Segona Divisió B i que s'ha reforçat per intentar, per tercer any consecutiu, fer el salt de qualitat. D'entrada, no era fàcil. Tanmateix, la diferència sobre el paper no es va reflectir al camp i el Sants va posar en dificultats a l'equip entrenat per Cristian García.
Els primers minuts del partit van ser d'observació mútua, de tenir la possessió a la zona ampla, obrir el joc i trepitjar poc el terç ofensiu. El Terrassa tenia més pilota, però era un control estèril. Els jugadors que dominaven eren els centrals Valls i Savall, que combinaven a l'eix de la defensa, però tenien dificultats per avançar de la línia divisòria, fruit de la pressió de Guille, Navarro i Cantí, que tancaven les línies. En algunes ocasions, l'equip del Vallès Occidental aconseguia superar la zona de tres quarts i arribava a l'àrea, però Yamandú, que va haver d'intervenir en alguna jugada, no va patir. Arranz va ser el primer a intentar-ho, en recollir una passada en profunditat a l'àrea i intentar superar per alt sense encert al porter uruguaià. Més tard, també ho van provar Coro, amb un xut que va marxar desviat, i Toledo, que va creuar massa la seva rematada.
El Sants per la seva banda es defensava amb solvència i, quan podia, intentava trenar jugades d'atac. Un xut de Navarro des de la dreta va ser massa innocent i un parell de rematades de Crivillés van marxar per damunt del travesser. Al descans tot estava per decidir.
A la segona part, la dinàmica va canviar i el Sants va empetitir el conjunt egarenc. Els blanc-i-verds van tenir més possessió i van fer mal als vallesans a través de jugades per les bandes, però van fallar en els últims metres. Tampoc van trobar forat mitjançant la pilota aturada i ni els cinc córners que va servir Gaudioso al llarg dels 90 minuts, ni les faltes llunyanes van posar en perill la porteria visitant. L'oportunitat més clara del Sants va arribar al minut 68; Navarro va rebre de Juli al punt de penal i, després que Ortega tragués amb el peu la seva rematada, ningú va aconseguir acabar la jugada.
Al darrere, el Sants va patir ben poc i el Terrassa va arribar tímidament a la porteria de Yamandú. L'única intervenció de mèrit de l'uruguaià va ser al minut 80 en un cara a cara amb Sergi Arranz, que va resoldre amb encert des de l'àrea petita. Era la més perillosa dels visitants fins aquell moment. El Sants va respondre al contraatac, però de nou Ortega -un dels millors porters de la categoria- va treure la rematada de Navarro.
El desenllaç del partit va ser frenètic i el joc, d'anada i tornada, ho deixava tot obert. Finalment, però, qui perdona ho paga. I el Sants va pagar la novatada. Al minut 90, Imaz va picar una falta pel Terrassa des de la dreta de l'atac del conjunt vallesà, Juli no va arribar al refús i Daisuke, que va recollir la pilota a dins de l'àrea, va superar a Yamandú. Abatiment. El Sants no s'ho podia creure. Havia estat superior durant 89 minuts, però quan tot semblava resolt, ho havia deixat escapar. Al temps de descompte, els blanc-i-verds ho van provar a la desesperada, però no van aconseguir l'empat. Mans buides.
Així doncs, si bé pel Terrassa -que no va convèncer en el joc- el millor és el resultat, Tito Lossio -tot i marxar sense cap punt- queda satisfet amb el rendiment i l'esforç dels seus jugadors. I en l'anàlisi del partit un cop acabat l'enfrontament hi havia consens: el Sants mereixia la victòria.
D'aquesta manera, l'equip santsenc trenca una ratxa de set temporades guanyant en el primer partit de lliga. L'últim debut amb derrota va ser la temporada 2009/2010, quan el Sants va perdre al camp de l'Igualada per 2-0.
Dissabte que ve el conjunt de Tito Lossio visita el Llagostera en el primer desplaçament de la temporada. L'equip gironí va baixar al juny de la Segona Divisió B i és un clar aspirant a recuperar la categoria de bronze, així que serà un rival complicat pels jugadors santsencs. L'aventura a Tercera continua.