Europa - Sans
Data: 19/12/1927
Font: La veu de Catalunya
Autor: J. Castell
Text:
EUROPA-SANS
El partit que havia despertat més expectació, a jutjar per la gentada que ha acudit a presenciar-lo, era aquest. Llevat les tribunes i les llotges, el camp s'ha emplenat del tot. I es pot dir que no ha defraudat pas. Car, encara que només ha jugat un equip (l'Europa), aquest ha jugat, sobretot a la segona part, per dos. Tots els jugadors europeus es movien amb una regularitat i una harmonia que feia molt de temps que no havíem presenciat a cap equip. Podem dir, avui, que és el més regular de tots els equips de Catalunya.Des de el porter al extrem esquerre es pot dir que tots excel.lien, i que ningú no era, millor que l'altre, o sia que en aquest cas, tots eren bons per igual. Serà, si el cas s'ho porta, digne representant del futbol català en el campionat d'Espanya. Però cal fer notar que aquest equip té una ànima que el condueix i que forja les victòries: Cros. Actualment si que podem dir que és l'indiscutible davanter centre de Catalunya
Es clar que si l'Europa hagués tingut contrincant durant el segon temps, com n'ha tingut a la primera part, la victòria, que també era tanmateix segura, no hauria estat d'una contundència tan vergonyosa per al Sans (tot i que era el primer partit de campionat en el qual podia alinear tot el seu primer equip complet). Però això també és una demostració de les diverses modalitats del seu joc; ha vist un principi de desmoralització i, oportú, se n'ha aprofitat amb una intensificació magistral de fermesa i de rapidesa de la línia atacant, ha fet que aquella incipient desmoralització, fos aviat tan desenrotllada que de seguida només hi ha hagut l'equip europeu que jugava. I quan el Sans intentava una reacció, ja no passava d'intent, car l'enorme superioritat moral i material que plasmava totes les jugades europees, no deixaven que la incoherència i la ineptitud fugissin de molts dels jugadors sansencs. Per què aquesta desmoralització que diem, ha estat total, completa; se n'han salvat, únicament, els mitjos ales. Llevat Soligó i Calvet, tots els altres es debatien en un joc sense il.lació. Casanovas, fent-li alguns gols estranyament innocents; Perelló i Moliné, impotents de tallar les ràpides i ben conduïdes arrencades de la davantera Gularons, fa temps en baixa forma, en aquest partit ha acabat de perdre el poc prestigi que gaudia; i Carpio-Gallard i Creixells-Oliveres inferiors de molt al que tothom esperava d'ells. I d'Olivella, què? Doncs, l'Olivella ha estat el millor element que al camp ha ajudat l'Europa. Segurament les dues ales anomenades, haurien jugat molt millor, en aquest partit, sense davanter centre. Ha estat, jugant els dos en el mateix lloc, l'antitesi de Cros.
Sota les ordres de l'àrbitre senyor Sojo els equips s'alinearen d'aques ta manera:
Europa: Florenza, Serra, Alcoriza, Artisus, Pelaó, Maurici, Casas, Bes tit, Cros, Martinez i Alcázar.
U. E. de Sans: Casanovas, Perelló, Moliné, Soligó, Gularons, Calvet, Carpio Gallard, Olivella, Creixells i Oliveres.
Gairebé tota la primera meitat de la primera part, el joc s'ha portat a bon tren i força anivellat. Peró, després que l'Europa ha aconseguit el primer gol, obra de Bestit, ha començat a dominar l'Europa i aquest domini s'ha intensificat fins a ésser gairebé aclaparador. Però aquest domini no s'ha transformat en gols perquè l'Europa no s'ha demostrat gaire cobejós, i fins al final d'aquesta primera part, si dolent era el Sans, l'Europa, encara que dominador, feia S'ha esforços per assemblar-s'hi. S'ha acabat, doncs, un a zero.
A la sona part, s'ha començat ja a un gas enorme, amb un ràpid atac europeu seguit d'un altre del Sans. Però l'Europa s'ha llançat de seguida, esperonat segurament per un gran desig de victòria, contra les lleres sansenques i passats deu minuts de començada aquesta segona, el Sans ja en comptades
ocasions, ha pogut passar de mig camp. I ara l'un ara l'altre, l'Europa ha aconseguit fer cinc gols més sense que el Sans no pogués macar ni el de l'honor. Els gols han estat fets per aquest ordre: Cases fa el segon, Pellicer el tercer, Martínez el quart, Cros el cinquè i Martínez el sisè. Abans de començar aquesta magnífica sèrie de gols, hem vist gairebé iniciar-la amb un fortíssim xut de Cros que ha fet tentinejar visiblement el marc: dos centímetres més avall i ni el combregar hi era a temps. Potser caldria dir que l'ultim gol, un minut abans d'acabar el partit, hauria d'haver estat anul.lat per off-sides, però després de tants ja no venia d'un.
S'han tirat cinc corners contra el Sans i dues contra l'Europa. L'àrbitre, bastant bé. J. CASTELL
Font: La veu de Catalunya
Autor: J. Castell
Text:
EUROPA-SANS
El partit que havia despertat més expectació, a jutjar per la gentada que ha acudit a presenciar-lo, era aquest. Llevat les tribunes i les llotges, el camp s'ha emplenat del tot. I es pot dir que no ha defraudat pas. Car, encara que només ha jugat un equip (l'Europa), aquest ha jugat, sobretot a la segona part, per dos. Tots els jugadors europeus es movien amb una regularitat i una harmonia que feia molt de temps que no havíem presenciat a cap equip. Podem dir, avui, que és el més regular de tots els equips de Catalunya.Des de el porter al extrem esquerre es pot dir que tots excel.lien, i que ningú no era, millor que l'altre, o sia que en aquest cas, tots eren bons per igual. Serà, si el cas s'ho porta, digne representant del futbol català en el campionat d'Espanya. Però cal fer notar que aquest equip té una ànima que el condueix i que forja les victòries: Cros. Actualment si que podem dir que és l'indiscutible davanter centre de Catalunya
Es clar que si l'Europa hagués tingut contrincant durant el segon temps, com n'ha tingut a la primera part, la victòria, que també era tanmateix segura, no hauria estat d'una contundència tan vergonyosa per al Sans (tot i que era el primer partit de campionat en el qual podia alinear tot el seu primer equip complet). Però això també és una demostració de les diverses modalitats del seu joc; ha vist un principi de desmoralització i, oportú, se n'ha aprofitat amb una intensificació magistral de fermesa i de rapidesa de la línia atacant, ha fet que aquella incipient desmoralització, fos aviat tan desenrotllada que de seguida només hi ha hagut l'equip europeu que jugava. I quan el Sans intentava una reacció, ja no passava d'intent, car l'enorme superioritat moral i material que plasmava totes les jugades europees, no deixaven que la incoherència i la ineptitud fugissin de molts dels jugadors sansencs. Per què aquesta desmoralització que diem, ha estat total, completa; se n'han salvat, únicament, els mitjos ales. Llevat Soligó i Calvet, tots els altres es debatien en un joc sense il.lació. Casanovas, fent-li alguns gols estranyament innocents; Perelló i Moliné, impotents de tallar les ràpides i ben conduïdes arrencades de la davantera Gularons, fa temps en baixa forma, en aquest partit ha acabat de perdre el poc prestigi que gaudia; i Carpio-Gallard i Creixells-Oliveres inferiors de molt al que tothom esperava d'ells. I d'Olivella, què? Doncs, l'Olivella ha estat el millor element que al camp ha ajudat l'Europa. Segurament les dues ales anomenades, haurien jugat molt millor, en aquest partit, sense davanter centre. Ha estat, jugant els dos en el mateix lloc, l'antitesi de Cros.
Sota les ordres de l'àrbitre senyor Sojo els equips s'alinearen d'aques ta manera:
Europa: Florenza, Serra, Alcoriza, Artisus, Pelaó, Maurici, Casas, Bes tit, Cros, Martinez i Alcázar.
U. E. de Sans: Casanovas, Perelló, Moliné, Soligó, Gularons, Calvet, Carpio Gallard, Olivella, Creixells i Oliveres.
Gairebé tota la primera meitat de la primera part, el joc s'ha portat a bon tren i força anivellat. Peró, després que l'Europa ha aconseguit el primer gol, obra de Bestit, ha començat a dominar l'Europa i aquest domini s'ha intensificat fins a ésser gairebé aclaparador. Però aquest domini no s'ha transformat en gols perquè l'Europa no s'ha demostrat gaire cobejós, i fins al final d'aquesta primera part, si dolent era el Sans, l'Europa, encara que dominador, feia S'ha esforços per assemblar-s'hi. S'ha acabat, doncs, un a zero.
A la sona part, s'ha començat ja a un gas enorme, amb un ràpid atac europeu seguit d'un altre del Sans. Però l'Europa s'ha llançat de seguida, esperonat segurament per un gran desig de victòria, contra les lleres sansenques i passats deu minuts de començada aquesta segona, el Sans ja en comptades
ocasions, ha pogut passar de mig camp. I ara l'un ara l'altre, l'Europa ha aconseguit fer cinc gols més sense que el Sans no pogués macar ni el de l'honor. Els gols han estat fets per aquest ordre: Cases fa el segon, Pellicer el tercer, Martínez el quart, Cros el cinquè i Martínez el sisè. Abans de començar aquesta magnífica sèrie de gols, hem vist gairebé iniciar-la amb un fortíssim xut de Cros que ha fet tentinejar visiblement el marc: dos centímetres més avall i ni el combregar hi era a temps. Potser caldria dir que l'ultim gol, un minut abans d'acabar el partit, hauria d'haver estat anul.lat per off-sides, però després de tants ja no venia d'un.
S'han tirat cinc corners contra el Sans i dues contra l'Europa. L'àrbitre, bastant bé. J. CASTELL