BARCELONA - UNIO ESPORTIVA DE SANS
Data: 12/11/1923
Font: La veu de Catalunya
Autor:
Text:
BARCELONA - UNIO ESPORTIVA DE SANS
(camp del Barcelona)
Barcelona, 2; Unió, 1
Tenim entès que al Barcelona hi actuen dos entrenadors i no saben si per incompetència d'aquells o per manca de disposició dels jugadors, el cas és que el primer equip blaugrana va convertint-se en el pitjor d'entre els de la seva categoria. No ens interessa saber com acabarà la davallada iniciada; cal només remarcar que el camí que segueix actualment el Barcelona és perillosissim i convé dir també que el nom de Barcelona que ostenta el Club degà reclama, per part de qui correspongui, un control de dignitat. Pocs secrets tècnics desconeix el primer equip blau-grana; el seu virtuosisme, cap altre equip fins ara no l'ha pogut igualar de manera que el desnivell, el descens a què s'ha llençat el Barcelona no es resol amb un problema de facultats, sinó senzillament de voluntat. No és la tècnica la que talla, sinó l'entusiasme i l'amor propi. Inculcar entusiasme a qui ja l'ha perdut és dificilíssim, sobretot quan qui l'ha de menester és vanta d'una suficiència que no admet ni tolera lliçons. El cas, si nosaltres l'haguéssim de resoldre, el consideraríem com un afer quirúrgic, com una tasca de depuració i renovació. Mentre així no sigui, continua Te l'amateurisme, exigint els màxims respectes a canvi del mínim rendiment. I els socis que vagin pagant quotes per a fomentar el... desprestigi d'allò que fulgura com un ideal. Mentrestant, els altres riuen, veient com augmenta el nombre de futbolistes financiers.
I anem al cas. Podríem resumir el que fou l'encontre fent constar que durant els primers vint minuts d'aquell hi hagué al camp un equip amo absolut de la situació; el Barcelona. Després, en reaccions esporàdiques, veiérem dos contrincants atabalats, desfets, corrent amunt i avall sense esma. Naturalment que en mig de la confusió es produïren remarcables encerts; però tan absolutament deslligats de tot mètode que la competència no s'establi per a millorar l'actuació, sinó per a empitjorar-la amb tota mena d'insubstancials vulgaritats innecessàries violències. La Unió pujà amb el braó i entusiasme amb què es produeixen tots els equips locals quan lluiten contra el Barcelona. Aquest no arribà a donar-se compte o no volgué donar-se compte, que els partits de festa major ja fa temps que són acabats.
Als cinc minuts de joc aconsegueix en Samitier el primer gol, rematant estupendament una corner. El segon l'entra en Sagi de penalty». En el segon temps, la Unió marca un gol estrafalari, escapant-se la pilota de les mans d'en Bruguera d'una faisó inversemblant
Es anul.lat per offssides un gol per bàndol. Nosaltres opinem que en les dues ocasions arbitre s'equivoca lamentablement. I... tes més de particular.
Els equips s'alinearen així:
Barcelona: Bruguera, Coma, Surroca, Torralba, Sancho, Blanco, Cella, Marti, Samitier, Piera i Sagi.
Unio: Pedret, Perelló, Molto, Mascarell, Badal, Calvet, Martinez, Soligó. Feliu, Vidal i Oliveres.
Arbitrà en Castillo, molt discretament.
Font: La veu de Catalunya
Autor:
Text:
BARCELONA - UNIO ESPORTIVA DE SANS
(camp del Barcelona)
Barcelona, 2; Unió, 1
Tenim entès que al Barcelona hi actuen dos entrenadors i no saben si per incompetència d'aquells o per manca de disposició dels jugadors, el cas és que el primer equip blaugrana va convertint-se en el pitjor d'entre els de la seva categoria. No ens interessa saber com acabarà la davallada iniciada; cal només remarcar que el camí que segueix actualment el Barcelona és perillosissim i convé dir també que el nom de Barcelona que ostenta el Club degà reclama, per part de qui correspongui, un control de dignitat. Pocs secrets tècnics desconeix el primer equip blau-grana; el seu virtuosisme, cap altre equip fins ara no l'ha pogut igualar de manera que el desnivell, el descens a què s'ha llençat el Barcelona no es resol amb un problema de facultats, sinó senzillament de voluntat. No és la tècnica la que talla, sinó l'entusiasme i l'amor propi. Inculcar entusiasme a qui ja l'ha perdut és dificilíssim, sobretot quan qui l'ha de menester és vanta d'una suficiència que no admet ni tolera lliçons. El cas, si nosaltres l'haguéssim de resoldre, el consideraríem com un afer quirúrgic, com una tasca de depuració i renovació. Mentre així no sigui, continua Te l'amateurisme, exigint els màxims respectes a canvi del mínim rendiment. I els socis que vagin pagant quotes per a fomentar el... desprestigi d'allò que fulgura com un ideal. Mentrestant, els altres riuen, veient com augmenta el nombre de futbolistes financiers.
I anem al cas. Podríem resumir el que fou l'encontre fent constar que durant els primers vint minuts d'aquell hi hagué al camp un equip amo absolut de la situació; el Barcelona. Després, en reaccions esporàdiques, veiérem dos contrincants atabalats, desfets, corrent amunt i avall sense esma. Naturalment que en mig de la confusió es produïren remarcables encerts; però tan absolutament deslligats de tot mètode que la competència no s'establi per a millorar l'actuació, sinó per a empitjorar-la amb tota mena d'insubstancials vulgaritats innecessàries violències. La Unió pujà amb el braó i entusiasme amb què es produeixen tots els equips locals quan lluiten contra el Barcelona. Aquest no arribà a donar-se compte o no volgué donar-se compte, que els partits de festa major ja fa temps que són acabats.
Als cinc minuts de joc aconsegueix en Samitier el primer gol, rematant estupendament una corner. El segon l'entra en Sagi de penalty». En el segon temps, la Unió marca un gol estrafalari, escapant-se la pilota de les mans d'en Bruguera d'una faisó inversemblant
Es anul.lat per offssides un gol per bàndol. Nosaltres opinem que en les dues ocasions arbitre s'equivoca lamentablement. I... tes més de particular.
Els equips s'alinearen així:
Barcelona: Bruguera, Coma, Surroca, Torralba, Sancho, Blanco, Cella, Marti, Samitier, Piera i Sagi.
Unio: Pedret, Perelló, Molto, Mascarell, Badal, Calvet, Martinez, Soligó. Feliu, Vidal i Oliveres.
Arbitrà en Castillo, molt discretament.