ESPANYOL-U. E. DE SANS | Xut! (pàg. 5)

Data: 22/02/1923

Font: Xut!

Autor:

Text:
ESPANYOL-U. E. DE SANS
Oi que vostès no coneixen a mister Kany? Doncs, nosaltres, tampoc. Això sí que els ho podem assegurar: mister Kany és una mena de «Gordito», que en lloc de fer cupletistes o artistes de cine, fa jugadors de futbol, i lo més interessant és que els fa guanyar. I que això és cert ho demostren els dos últims resultats del club reial, amb tot i que encara fa quinze dies que La Riva es pot fer posar a les targetes : «Presidente del club real, poseefor del portero más «chic» del universo, con entrenador propio y equipo garantizado a prueba de bomba. El que no sirve, se cambia; no nos viene de un real mas o menos.»
Nosaltres ja ens pensem el que La Riva deuria dir-li al mister a l'arribar aquest aquí. «Mire usted, mister : a mí no viene de una peseta más o menos; por esto soy presidente club real, y, por lo tanto, pagando lo que sea, dé un golpe pie a mis jugadores para ver de una vez los hace ganar sin que pierdan, pues el único golpe que ganaron este campeonato, antes de venir usted, la Federación dice que no vale. Por lo tanto hacer quedar mal a Cabot y tener contento a Martell,no da golpes bastante fuertes, y no queda mas remedio que decirle aquello de «zapatero a tus zapatos» por algo tiene una zapatería. Así es que, vea usted de tener grapa y a ver me los hace ganar de un gol o, si no, ¿de qué me sirve a el gastarme las pesetas»
I, dit i fet, en Kany s'ho va pendre amb aquella bona fe, i, sense encomanar-se a Déu ni al diable, ha fet perdre per dues vegades als pobres xicots de Sans, que han sigut els que els ha tocat pagar els plats trencats.
Quatre en varen fer els L'«Espanyol», és a dir, de un sola ves varen fer un gol mes que no pas els que havien fet en tots els partits jugats en aquest campionat.
En Montesinos va voler pendre fiera venganza d'aquells exaltats que en el partit anterior havien mossegat la pantorrilla i feia cada passada a l' haute vistes a l'afaitada, que, si no fos perquè ho vèiem, hauríem cregut que pifiava.
El camp nou ens va deixar parats, i fins en Sancho i en Sol que deien que ja tenien el partit guanyat i que més s'estimava anar a veure el «Barça» com s'ho feia amb l'«Europa», varen quedar parats al veure que els tocaven el crostó. Es lo que ells deien:
-No hi ha dret! L'«Espanyol» no havia guanyat cap partit fins ara! Nada, nada! Protestarem a la Federació, per no haver avisat que jugaven per guanyar! Nosaltres que ens crèim em que sols jugaven per a despistar a en Cabot...
I nosaltres? Veuran: nosaltres ho creiem tot, i fins som capaços de creure que la Federació és capaç de pendre a l'«Espanyol», davant del desesper del catorze socis i mig que té que s'ho prenen de bona fe, el punts, per haver guanyat a la «Unió» amb premeditación y alevosia.